A força de nits

Un poc em fa mal,/ un poc em fascina


A força de nits
m’estimo la vida
i d’ella en vaig fent
la millor amiga,

a cops de veritats,
a cops de mentides,
un poc em fa mal,
un poc em fascina.

A força de nits
invento les albes
que cada matí
desvetllen la plana,

i espero el seu crit
que em digui “és ara”,
per ser al seu costat
si serveixo encara.

I mentre aprenc
el preu d’un anhel,
l’espasme del plor,
l’alfabet del crit,

i així faig del temps
el meu aliat
que cada segon
m’acosta al demà.

A força de nits
envejo el nou dia,
malgrat els botxins
de raons i de vides.

No oblideu cap nom:
caldrà fer memòria
per no repetir el pas d’una història.

I mentre aprenc 
el preu d’un anhel, 
l’espasme del plor, 
l’alfabet del crit, 

i així faig del temps 
el meu aliat 
que cada segon 
m’acosta al demà. 
 

Lluís Llach Foto: Peter Godry

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...