11 abril, 1993. La una de la matinada. Guillem Agulló era a la plaça de Montanejos amb els amics. Pedro Cuevas, membre d’un grup d’extrema dreta, es dirigeix cap a ells recriminant-los que porten una enganxina en què es llegeix: “Mata nazis”. Un amic de Guillem diu: “Ja estan ací els racistes de Marxalenes”. Es produeix una baralla. Arraconen en Guillem, queda indefens. L’aïllen en un carreró. Li claven una navalla al cor i mor. Amb el cos a terra, canten “Cara al sol”.

Pedro Cuevas va ser condemnat a catorze anys de presó per homicidi. En va complir quatre. La resta de membres del grup van ser absolts. El jutge va resoldre que no havia estat pas un assassinat per motius polítics, sinó una baralla entre joves. Recordem el noi de Burjassot escoltant una cançó que Obrint Pas li dedica: No tingues por.


Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m’estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran,
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m’estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran,
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l’haguéreu vist plorar
mai no l’hauríeu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.

La gent es pregunta
com soc capaç d’odiar,
si l’haguéreu vist plorar
mai no l’hauríeu oblidat.

No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas.

No estàs sol, no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta.

Sempre anirem obrint pas.

David Fernández, amb la foto de Guillem Agulló.

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix