Un missatge d’algú que no conec
diu que fa temps que mor
per veure’ns un moment,
que com ho tinc demà a la tarda
per quedar a algun bar de Gràcia.
Un petó, Judit.
I de cop s’atura tot,
noto que em rebenta el cor,
i l’endemà et trobo a la barra,
tal i com et recordava, estàs igual,
doncs tu has millorat.
I tontament passem la tarda
explicant-nos mil batalles
i entre birres em dius d’anar a sopar.
Jo només penso:
no em miris així,
que m’explota el cap.
Que saps que em moria per tu,
i per viure junts
les coses tontes i subtils,
i alguna bomba del destí, junts.
I no sé com, però som a taula,
amb el vi que t’agradava,
i deixes caure que et vas equivocar,
que saps molt bé que és massa tard,
i no pretens trobar-me allà,
però simplement, m’ho volies explicar,
i em busques una mà.
No em miris així,
no em miris així,
que m’explota el cap.
Que saps que em moria per tu,
i per viure junts
les coses tontes i subtils,
i alguna bomba del destí, junts.
I se m’escapa aquell petó
que no sabia que et guardava
i l’abraçada ens porta a casa.
Que baixi algú i ho aturi ara.
Para, para, que et juro que no puc,
et juro que no vull
tornar a oblidar-te.
Que et juro que no puc,
et juro que no vull
tornar a oblidar-te.
No em miris així,
no em miris així,
que m’explota el cap.
Que saps que em moria per tu,
i per viure junts
les coses tontes i subtils,
i alguna bomba del destí, junts.
Jo, mai, mai he pensat que seria més feliç amb tu al meu costat.
Avui l’Albert arriba a l’hora,
em dona el cava
i el poso en fred.
I arriben l’Hèctor i la Clara
porten la nena
adormida en el cotxet.
I obro la porta a la Judit.
Avui vens sola,
m’encanta el teu vestit.
I va arribant tota la colla,
quan són a taula
trec el sopar.
Un menjar exquisit,
vull provar aquest vi,
qui vol cafè?,
hi ha gintònics també.
i juguem al joc d’aquelles nits d’estiu,
no parleu tan fort que la nena dorm.
I l’Hèctor diu:
Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit
i afegeix:
Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit.
Tothom em mira i ningú beu.
I aquell dard emmetzinat
se m’ha clavat al cor
i ho reconec
i faig un glop.
I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got
em mira i em diu:
Jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat,
Jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat.
I jo em congelo i ella beu.
