La Companyia Elèctrica Dharma el 23 d’abril del 1994 va celebrar els vint anys de vida al Palau Sant Jordi. Els van acompanyar grups com Sau:

Crèiem ardits
que amb decisió
canviaríem la fortuna.
Vas començant jove i fort
i ara tens fred i estàs sol.

Carretera enllà,
camí llarg i solitari.
Carretera enllà,
la vida a l’escenari.

Muntanyes russes,
pujar i baixar perquè sí,
podrit destí.
Muntanyes russes,
pujar i baixar fent camí,
fins a la fi.

Fa una tarda gris plujosa,
el matí era força clar.
No vull boires, no vull foscors,
això ja ho duc a dins.

Tot el dia que estic trist,
tot és d’un color tan gris,
però potser no durarà
i tornarà el cel blau.

Muntanyes russes,
pujar i baixar perquè sí
tan podrit destí.
Muntanyes russes,
pujar i baixar fent camí,
a, fins a la fi.

Tens els ulls desesperats
com tots els nàufrags,
escoltant l’aparició
d’una vela blanca.

El passat és melangia,
el futur és una rifa.
Passa la vida, passa de pressa,
que tothom tregui el bitllet.

Muntanyes russes,
pujar i baixar perquè sí,
podrit destí.
Muntanyes russes,
pujar i baixar fent camí
fins a la fi.

Russes,
pujar i baixar perquè si,
podrit destí.
Muntanyes russes,
pujar i baixar fent camí,
fins a la fi.

Més notícies
Carles Sabater: «A la vida te l’has de jugar»
Comparteix
14 fragments d'una de les darreres entrevistes al cantant i actor
Boig per tu
Comparteix
Sé molt bé que des d'aquest bar/ jo no puc arribar on ets tu
Envia’ns un àngel que sigui com tu
Comparteix
Amiga nostàlgia/ no puc oblidar-te,/ cabells a la cara,/ deliris d'amor
Foto: Catorze
Dos minuts i m’ha fet feliç per sempre
Comparteix
Feia una nit meravellosa, d’aquelles que potser només es donen quan som joves

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Judit GiT a maig 13, 2023 | 10:34
    Judit GiT maig 13, 2023 | 10:34
    Me la vaig fer meva quan era jove. Tot el disc. Era molt diferent i molt emotiu: Si encara fossis aquí, etc. Quan creixes, encara l'entens més, i esdevé la cançó de la teva vida. No recordava que Sau hi van ser als 20 anys de la Dharma. Nosaltres també hi hem pogut ser al dels 50. Un record especial per a en Carles Sabater, un camí paral·lel al de l'Esteve i encara no ho sabíem aleshores.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa