Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s’oublier
Qui s’enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le cœur du bonheur
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Moi je t’offrirai
Des perles de pluie
Venues de pays
Où il ne pleut pas
Je creuserai la terre
Jusqu’après ma mort
Pour couvrir ton corps
D’or et de lumière
Je ferai un domaine
Où l’amour sera roi
Où l’amour sera loi
Où tu seras reine
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Ne me quitte pas
Je t’inventerai
Des mots insensés
Que tu comprendras
Je te parlerai
De ces amants-là
Qui ont vu deux fois
Leurs cœurs s’embraser
Je te raconterai
L’histoire de ce roi
Mort de n’avoir pas
Pu te rencontrer
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

On a vu souvent
Rejaillir le feu
D’un ancien volcan
Qu’on croyait trop vieux
Il est paraît-il
Des terres brûlées
Donnant plus de blé
Qu’un meilleur avril
Et quand vient le soir
Pour qu’un ciel flamboie
Le rouge et le noir
Ne s’épousent-ils pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Ne me quitte pas
Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t’écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L’ombre de ton ombre
L’ombre de ta main
L’ombre de ton chien
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 03, 2017 | 22:35
    Mónica Pin Álvarez març 03, 2017 | 22:35
    La veu incondicional de Sílvia Pérez Cruz. "NO ME QUITTE PAS." És tot molt profunt. Desprèn, emocions i cobre el cor. Gràcies, per oferirnos aquest tema, Carles Capdevila. Bona nit per tots Catorze14.
  2. Icona del comentari de: Ivan Prades a març 03, 2017 | 23:33
    Ivan Prades març 03, 2017 | 23:33
    No seré pas jo qui posi en dubte les qualitats i capacitats de la senyora Silvia Pérez Cruz, però algú del seu entorn i ella mateixa hauríem d'escoltar i veure si a nivell d'afinació caldria fer-hi alguna cosa, tot i valorar de manera excel.lent la musicalitat i la posada en escena. Attentament, amb afecte i des del més profund respecte.
  3. Icona del comentari de: Toni Juanet a març 04, 2017 | 13:24
    Toni Juanet març 04, 2017 | 13:24
    Penso, modestament, que quan la veu i el sentiment tenen tanta força, i quan es té una personalitat i un estil tant marcats, l'afinació i la tècnica en general passen a un segon pla. Ni ho he notat que desafinés, que no dubto que ho faci Ivan, però tampoc li noto a Jacques Brel en la mateixa cançó, i tots dos m'emocionen. M'agraden tant la interpetació de la Sílvia com lescenografia, original i senzilla. Un plaer escoltar-la i veure-la. Gràcies!
  4. Icona del comentari de: Nanims a març 06, 2017 | 00:20
    Nanims març 06, 2017 | 00:20
    Una de les versions mes conmovedores que he sentit . Capta el sentiment mes profund. Jo tampic l'he sentit desafinar i si ho fa amb tal elegància que bé s'ho val. Bravo, no porto barret peŕò ! Gràcies per compartir-la!
  5. Icona del comentari de: salvador amb oli a abril 08, 2017 | 23:17
    salvador amb oli abril 08, 2017 | 23:17
    Només : FABULOS.....
  6. Icona del comentari de: cesca a abril 09, 2017 | 07:14
    cesca abril 09, 2017 | 07:14
    M ha emocionat. Gràcies.
  7. Icona del comentari de: Anònim a abril 09, 2017 | 08:55
    Anònim abril 09, 2017 | 08:55
    És una gran artista però la pronunciació francesa diguem que....s'hauria d'haver treballat un pèl més.
  8. Icona del comentari de: Anònim a abril 09, 2017 | 10:08
    Anònim abril 09, 2017 | 10:08
    Tot el que canta la Silvia és preciós, te una veu molt dolça i acarona cada paraula. Llegeixo que no "afina" ,ara amb el programa, acabat, del OHD, tothom entén d'afinació, ens hem convertit, en poc temps en experts musicals i en trobar "desafinacions".
  9. Icona del comentari de: Anòni a abril 10, 2017 | 07:52
    Anòni abril 10, 2017 | 07:52
    Canço molt be. Posta en escena no l'entenc
  10. Icona del comentari de: Raimon Salinas a agost 28, 2017 | 11:55
    Raimon Salinas agost 28, 2017 | 11:55
    Quin temps ( per segons quins i segons com) Quina cançó. Jo tampoc entenc la posta en escena però la veu i fins i tot la pronúncia força acurada de la Sílvia ho compensa tot. Tres bon essais!
  11. Icona del comentari de: AnònimMesie a agost 28, 2017 | 20:39
    AnònimMesie agost 28, 2017 | 20:39
    Emb semblen be aquets comentaris, pro que be que m' haig quedat.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix