A la Gemma Ventura Farré,
que m’ha preguntat per què és tan important per a mi el Llach



Tu, Gemma, tenies setze anys quan Lluís Llach es va acomiadar dels escenaris. Jo en tenia setze, també, quan vaig trepitjar el Camp Nou per primer cop. No m’hauria perdut aquell concert per res del món: ja em sabia totes les cançons d’en Lluís, llavors. Hi vaig anar amb els pares, els culpables de la meva devoció precoç. Ells havien viscut en directe aquell altre concert històric, el del gener del 76 al Palau dels Esports. El 6 de juliol del 85 recordo haver expressat en veu alta que, després d’omplir el camp del Barça, en Lluís ja es podia morir. Sort que no em va fer cas.

Fa deu anys, al comiat de Verges, no m’ho podia ni m’ho volia creure. Se’m feia difícil, t’ho ben juro, imaginar un futur sense més concerts del Llach. I em pregunto si trobaré el gest correcte, si sabré acostumar-me a la teva absència. Fins i tot m’havia enamorat per primer cop en un recital d’ell, a Montjuïc. Amb el nòvio que va venir després –i que encara conservo– vam compartir concerts llachians per donar i per vendre.

No abarateixis el somni o et donaràs per menyspreu tu mateix. Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal. Fe no és esperar. Ni que només fos per riure junts la mort. Quan els mots només són la impotència dels mots. I amb el somriure, la revolta. Jo hi soc només si tu vols ser-hi. Si no fos per la tendresa. Si vens amb mi no demanis un camí planer.

Que junts hem caminat en la joia junts, en la pena junts, i són tants els seus versos que m’han fet de lema. Tantes les cançons que m’han ensenyat a viure. Hi torno sempre, quan tinc el cor malalt d’amor o el cap malalt de món o em sembla tan difícil veure una finestra. Però no, Gemma, no són només les cançons. En Llach m’ha fet de far, m’ha ajudat a saber què havia de pensar. Em vaig passar molts anys sense atrevir-me a coneixe’l perquè els mites, vistos de prop, ja se sap. Una prudència que m’hauria pogut estalviar: en Lluís és la coherència feta persona.

Que malgrat la boira cal caminar, estimada Gemma. Això també ho he après del meu únic mite de capçalera. Enterrem la nit, enterrem la por, apartem els núvols que ens amaguen la claror. I, sobretot, recorda que la vida és teva.

Facebook Lluís Llach

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Lluís (un altre Lluís) a març 24, 2017 | 15:55
    Lluís (un altre Lluís) març 24, 2017 | 15:55
    M'encanten els teus comentaris, plens de frases i versos que a tothom ens agrada cantar !
  2. Icona del comentari de: Elisabet Cardona a març 24, 2017 | 16:54
    Elisabet Cardona març 24, 2017 | 16:54
    Mil gràcies Eva! Quan et llegeixo sento que algú ha trobat les paraules justes per expresar molts pensaments que ballen dins el meu cap. Sempre brillant i sentida.
  3. Icona del comentari de: RosaSCesari a març 24, 2017 | 19:11
    RosaSCesari març 24, 2017 | 19:11
    Que ben trobats els versos de Llach que serveixen de lema. Si n'és de valent! I quin cor i quin cap tan clars que té!
  4. Icona del comentari de: Bati a març 24, 2017 | 20:15
    Bati març 24, 2017 | 20:15
    També vaig créixer la meva joventud, escoltant les seves cançons i sortir dels seus recitals amb l'eufòria de l'ambient que provocàven les seves lletres . Amb la sang bullent pròpi de l'edat i un sentiment catalanista que m'ha acompanyat fins ara. M'agradat molt el teu escrit.
  5. Icona del comentari de: Josep Piferrer a març 24, 2017 | 23:27
    Josep Piferrer març 24, 2017 | 23:27
    He crescut amb en Lluís al costat. Els 10 anys que ens separen, m'ha permès tenir el privilegi de gaudir de la seva música, de la seva sensibilitat, de la seva guia. Amb ell, hem après a estimar aquesta terra, aquests país, a la seva gent. I ara , entusiasmats, li agraïm el servei que fa a aquest país per ajudar-lo alliberar-se. Gràcies, Lluís
  6. Icona del comentari de: Anònim a març 25, 2017 | 13:14
    Anònim març 25, 2017 | 13:14
    Gràcies Lluís per ensenyar-nos amb les teves cançons a caminar per la vida. Les teves lletres són coherents amb la teva manera d'actuar davant de la vida. Gràcies Eva per trobar les paraules precises i exactes per agrair en Lluís la seva manera de fer, de viure...
  7. Icona del comentari de: Oriol Elias a març 25, 2017 | 15:04
    Oriol Elias març 25, 2017 | 15:04
    El teu escrit és preciós Jo també vaig ser-hi Estava fent el servei militar És un dels concerts que mai no oblidaràs
  8. Icona del comentari de: Anònim a maig 07, 2017 | 14:38
    Anònim maig 07, 2017 | 14:38
    Un escrit precios!! Em va enamorar d seguida en Llach i despres d 30 anys l.he pogut abraçar!!! Tot ell es tendresa i fermesa
  9. Icona del comentari de: Anònim a maig 07, 2017 | 21:27
    Anònim maig 07, 2017 | 21:27
    M' hi quedat sensa paraules i ploran al llegir aquest texte ! Jo no se expresarme pero has possat paraules a les meves emocions i sentiments ! Jo no l hi conegut personalment pero es algu molt molt proper!
  10. Icona del comentari de: Mònica a maig 07, 2017 | 21:53
    Mònica maig 07, 2017 | 21:53
    Per a mi també ha estat important. El vaig descobrir als 18 anys, al concert al camp del Barça. Sense ell no seria com sóc.
  11. Icona del comentari de: Anònim a maig 07, 2017 | 21:53
    Anònim maig 07, 2017 | 21:53
    Felicitats i per molts anys.Moltes gràcies,Lluis.2017
  12. Icona del comentari de: Anònim a maig 07, 2017 | 22:04
    Anònim maig 07, 2017 | 22:04
    A mi me'l va donar a coneixer la meva germana gran i em vaig enamorar.. Va canviar rl meu nord.. Jo comencí a expressar els meus sentiments en català- valencià i surten els versos del meu cor.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix