No demanis un camí planer

Hem caminat en la joia junts, en la pena junts, i són tants els seus versos que m'han fet de lema

Arxivat a: Lluís Llach, El piano


A la Gemma Ventura Farré,
que m’ha preguntat per què és tan important per a mi el Llach



Tu, Gemma, tenies setze anys quan Lluís Llach es va acomiadar dels escenaris. Jo en tenia setze, també, quan vaig trepitjar el Camp Nou per primer cop. No m’hauria perdut aquell concert per res del món: ja em sabia totes les cançons d’en Lluís, llavors. Hi vaig anar amb els pares, els culpables de la meva devoció precoç. Ells havien viscut en directe aquell altre concert històric, el del gener del 76 al Palau dels Esports. El 6 de juliol del 85 recordo haver expressat en veu alta que, després d’omplir el camp del Barça, en Lluís ja es podia morir. Sort que no em va fer cas.
 
Fa deu anys, al comiat de Verges, no m’ho podia ni m’ho volia creure. Se’m feia difícil, t’ho ben juro, imaginar un futur sense més concerts del Llach. I em pregunto si trobaré el gest correcte, si sabré acostumar-me a la teva absència. Fins i tot m’havia enamorat per primer cop en un recital d’ell, a Montjuïc. Amb el nòvio que va venir després –i que encara conservo– vam compartir concerts llachians per donar i per vendre. 

No abarateixis el somni o et donaràs per menyspreu tu mateix. Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal. Fe no és esperar. Ni que només fos per riure junts la mort. Quan els mots només són la impotència dels mots. I amb el somriure, la revolta. Jo hi soc només si tu vols ser-hi. Si no fos per la tendresa. Si vens amb mi no demanis un camí planer.
 
Que junts hem caminat en la joia junts, en la pena junts, i són tants els seus versos que m’han fet de lema. Tantes les cançons que m’han ensenyat a viure. Hi torno sempre, quan tinc el cor malalt d’amor o el cap malalt de món o em sembla tan difícil veure una finestra. Però no, Gemma, no són només les cançons. En Llach m’ha fet de far, m’ha ajudat a saber què havia de pensar. Em vaig passar molts anys sense atrevir-me a coneixe’l perquè els mites, vistos de prop, ja se sap. Una prudència que m’hauria pogut estalviar: en Lluís és la coherència feta persona.
 
Que malgrat la boira cal caminar, estimada Gemma. Això també ho he après del meu únic mite de capçalera. Enterrem la nit, enterrem la por, apartem els núvols que ens amaguen la claror. I, sobretot, recorda que la vida és teva.

Facebook Lluís Llach

Comentaris

    Lluís (un altre Lluís) Març 24, 2017 3:55 pm
    M'encanten els teus comentaris, plens de frases i versos que a tothom ens agrada cantar !
    Elisabet Cardona Març 24, 2017 4:54 pm
    Mil gràcies Eva! Quan et llegeixo sento que algú ha trobat les paraules justes per expresar molts pensaments que ballen dins el meu cap. Sempre brillant i sentida.
    RosaSCesari Març 24, 2017 7:11 pm
    Que ben trobats els versos de Llach que serveixen de lema. Si n'és de valent! I quin cor i quin cap tan clars que té!
    Bati Març 24, 2017 8:15 pm
    També vaig créixer la meva joventud, escoltant les seves cançons i sortir dels seus recitals amb l'eufòria de l'ambient que provocàven les seves lletres . Amb la sang bullent pròpi de l'edat i un sentiment catalanista que m'ha acompanyat fins ara. M'agradat molt el teu escrit.
    Josep Piferrer Març 24, 2017 11:27 pm
    He crescut amb en Lluís al costat. Els 10 anys que ens separen, m'ha permès tenir el privilegi de gaudir de la seva música, de la seva sensibilitat, de la seva guia. Amb ell, hem après a estimar aquesta terra, aquests país, a la seva gent. I ara , entusiasmats, li agraïm el servei que fa a aquest país per ajudar-lo alliberar-se. Gràcies, Lluís
    Anònim Març 25, 2017 1:14 pm
    Gràcies Lluís per ensenyar-nos amb les teves cançons a caminar per la vida. Les teves lletres són coherents amb la teva manera d'actuar davant de la vida. Gràcies Eva per trobar les paraules precises i exactes per agrair en Lluís la seva manera de fer, de viure...
    Oriol Elias Març 25, 2017 3:04 pm
    El teu escrit és preciós Jo també vaig ser-hi Estava fent el servei militar És un dels concerts que mai no oblidaràs
    Anònim Maig 7, 2017 2:38 pm
    Un escrit precios!! Em va enamorar d seguida en Llach i despres d 30 anys l.he pogut abraçar!!! Tot ell es tendresa i fermesa
    Anònim Maig 7, 2017 9:27 pm
    M' hi quedat sensa paraules i ploran al llegir aquest texte ! Jo no se expresarme pero has possat paraules a les meves emocions i sentiments ! Jo no l hi conegut personalment pero es algu molt molt proper!
    Mònica Maig 7, 2017 9:53 pm
    Per a mi també ha estat important. El vaig descobrir als 18 anys, al concert al camp del Barça. Sense ell no seria com sóc.
    Anònim Maig 7, 2017 9:53 pm
    Felicitats i per molts anys.Moltes gràcies,Lluis.2017
    Anònim Maig 7, 2017 10:04 pm
    A mi me'l va donar a coneixer la meva germana gran i em vaig enamorar.. Va canviar rl meu nord.. Jo comencí a expressar els meus sentiments en català- valencià i surten els versos del meu cor.

Nou comentari

Manuel Forcano
I dins el pit / el vol d'un ocell a qui ha defallit sota les ales / l'aire
Més entrades...