Un núvol blanc

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

Arxivat a: Lluís Llach, El piano


Senzillament se’n va la vida, i arriba 
com un cabdell que el vent desfila, i fina. 
Som actors que a voltes, 
espectadors que a voltes, 
senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper. 

Serenament quan ve l’onada, acaba, 
i potser en el deixar-se vèncer comença. 
La platja enamorada 
no sap l’espera llarga 
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s. 

Així només, em deixo que tu em deixis; 
només així, et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc… 

Sovint és quan el sol declina que el mires. 
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes. 
Arribem tard a voltes 
sense saber que a voltes 
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que… 

Només així, em deixo que tu em deixis; 
així només, et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc… 
Molt blanc… 

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc… 
 

Facebook: Lluís Llach

Comentaris

    ISAAC GONZÁLEZ BERTRÁN Maig 31, 2017 1:19 pm
    Bonica i tendre cançó de un gran cant-autor com es en LLUIS LLACH. Enhorabona amic. En permt-ho afegir-hi...."Amics per sempre" !!!
    Coralsm 1 Juny 2, 2017 7:01 pm
    La tristesa ens dona la possibilitat de sentir, d emocionar nos davant la bellesa de les paraules. Un petó, familia d en Carles.
    FINA TORRA TORRAS Juny 2, 2017 7:29 pm
    Es una de les meves cancons preferides d en Lluis Llach. En LLACH, sempre tan proper... Al Teatre Nacional amb la Triada vaig tenir l honor de poder me fer una foto amb ell... Continua sent el millor!!!!!!
    Paton Juny 2, 2017 7:43 pm
    Estic molt trist, avui ha marxat un "amic" el que no coneixia en persona, però de veritat us ho dic trobaré a faltar els articles, llibres, conferències... A tota la familia una abraçada molt forta.
    Anònim Juny 2, 2017 8:07 pm
    Tans sols sento tristesa per la gent que deixa. Ell, sigui on sigui seguirà disfrutant. Els qué quedam som els que sofrim. I sofrim per nosaltres. No per ells. Estic contenta perque allà on sigui hi trobarà el meu fill i podràn riure i aprendre l' un de l ' altre. Una abraçada enorme a l ' Eva i a tota la familia.
    Mercè Pampliega Juny 2, 2017 8:43 pm
    Ha marxat l'home de la paraula esmolada i precisa, una abraçada molt forta familia d'en Carles.
    Anònim Juny 2, 2017 9:21 pm
    Tot i no conèixe'l personalment, sento una profunda tristesa, com si m'hagués deixat un amic molt proper. Trobaré molt a faltar els teus articles, la teva saviesa, la teva claretat...moltes gràcies per tot el que ens has donat i tot el que ens has deixat. El teu llegat queda entre nosaltres. Una abraçada a la familia.
    EstherBonjoch Juny 2, 2017 10:08 pm
    Avui és un dia molt trist, hi han masses dies tristos, aquest cop us ha tocat a vosaltres. Ho sento moltíssim, molta força. Una abraçada.
    Yolanda Rodero Juny 2, 2017 10:17 pm
    Així estic avui.... gràcies per transmetre tant tots dos. Gràcies per el textos, articles, llibres.... gràcies perque al lleguir-vos sempre faig treball personal El meu condol, el meu agraïment.....
    Anònim Juny 2, 2017 10:21 pm
    Sóc mestra de professió i de vocació.Avui em sento trista i òrfena de qui ens va defensar i entendre sempre des dels mitjans. No el coneixia personalment..... però el me'l feina proper. Estimades fortes família del Carles.
    Anònim Juny 2, 2017 10:38 pm
    Eva, fills i família, sou afortunats per haver tingut a en Carles a les vostres vides i ell de tenir-vos a vosaltres. Molts ànims i una forta abraçada.
    Mamanotieneblog Juny 2, 2017 10:46 pm
    Ho sento, una abraçada molt forta a tu i als vostres fills.
    Anònim Juny 2, 2017 10:55 pm
    Avui estic molt trista. No puc parar de pensar-hi.
    Anònim Juny 3, 2017 12:15 am
    Penso q la teva energia campa per l.espai i et trobaràs amb els meus germans q des d,alli ens guarden i ens ajuden a superar la vostra absencia.Força familia. .
    Mercè Bosch Juny 3, 2017 1:06 am
    Fa poc vas escriure que admiraves els pares de l'Alan (els meus cunyats), jo també els admiro, però també t'admiro a tu, t'he anat seguint, t'he vingut a veure en algunes xerrades, t'he llegit articles i llibres, i admiro com has sabut aproparte a les persones de la millor manera, amb humor. Allà on siguis, faras somriure l'Alan, n'estic segura.
    Encalu Juny 3, 2017 6:59 am
    Què dir-te en aquests moments en què hom sent un buit tan gran...!!! Serà ell mateix qui et donarà la força per a seguir endavant. Una abraçada molt sentida per a tu i els teus Eva!!! EncarnaCaLu
    Estherf Juny 3, 2017 8:00 am
    L'essencial es diu amb senzillesa.
    Pere Moreno Juny 3, 2017 10:04 am
    Avui ens ha deixat el seny amb humor, la mirada de la realitat del día a día amb optimisme i sabiessa. Un petó, Carles!!!
    Anònim Juny 3, 2017 1:37 pm
    Hi ha persones que venen al món per fer-lo una mica millor. Poques. El temps just de presentar-se, deixar una bona petja, uns quants missatges -a tenir en consideració- i marxar. Ens calen més Carles Capdevila.
    Anònim Juny 3, 2017 6:16 pm
    Un petó.
    Ramon Lopez Sanfeliu Juny 4, 2017 7:13 am
    Una gran canç.
    Aintza Juny 4, 2017 8:47 am
    Sento molt la gran pèrdua que esteu vivint la família i estem vivint persones que no el coneixíem però el recordarem molt. A mi m'ha fet veure l'educació des d'un altre punt de vista. Com ell deia "diguem-nos coses boniques" després d'una pèrdua és difícil pensar que la vida segueix... una frase que sempre m'ha servit per seguir endavant és "si plores per no poder veure el sol, les llàgrimes t'impediran veure les estrelles" així que a seguir endavant... una abraçada molt forta!!
    Núria Pradas Juny 4, 2017 3:13 pm
    Quin greu, Eva. No per molt dites, les paraules perden força. Quin greu.
    Berta M. Juny 4, 2017 10:58 pm
    Tan de bo la teva llavor germini i s'empelti força. L'esforç, des de la malaltia, ha estat un referent. Ens manca molta, molta gent com tu. A Igualada, les del curs "escriure la veritat" no t'oblidarem. Força ànim a la familia
    Gràcies des del cor Juny 5, 2017 9:37 pm
    Estimat Carles ... .. allà on siguis segueix escrivint des del cor. Em resulta estrany expressar el sentiment que em va provocar escoltar aquest divendres de boca de la Mònica Terribas que t'havies anat ... Durant tot el dia vaig estar amb l'estómac encongit, segur que tu sabries expressar molt bé el que vull transmetre ....... Em costava entendre perquè els meus sentiments eren els que eren, potser definir-los com desolació seria el correcte, com si d'un familiar es tractés o potser d'un bon amic .... potser sigui la definició correcta, un bon amic. Avui des de la serenitat ho he entès. Des que vas fundar l'ARA t'he seguit cada dia, cada dia llegia els teus articles, m'has acompanyat a l'hora del cafè, he escoltat amb molta atenció tot el que comentaves a les tertúlies, t'he llegit a primera hora del matí, en el descans de les tardes de diumenge i he vist molts dels teus vídeos sobre l'educació dels fills. Vaig estar atenta a tot el que vas dir al teu comiat com a director de l'ARA ...... Quan vas decidir plantar-li cara a la teva malaltia. Te n'adones Carles? durant molt de temps he estat més pendent de tu que d'algun dels meus amics Un dia a l'aeroport, entre la multitud de la gent et vaig veure arribar amb una petita maleta, amb el teu somriure i amb la brillantor i l'expressió que sempre he trobat que han tingut els teus ulls, ho deien tot, com sempre des del cor. Al veure't et vaig dedicar un petit i tímid somriure, sempre des de la prudència, tu me'l vas tornar. Vaig seguir caminant pels passadissos de l'aeroport i sense tu saber-ho, vaig pensar que m'havies alegrat el dia. Tu el meu heroi, un dels meus escriptors preferits, una altra és l'Eva Piquer, si a ella també la segueixo ... .. Vaig seguir fins a trobar la porta d'embarcament i allà estaves tu, amb la teva petita maleta. Et vaig tornar a somriure tímidament, ja en aquell moment t'hauria dit que era una fidel seguidora de tot el que escrivies, però no em vaig atrevir i vaig seguir pensant que era un gran dia .... En entrar a l'avió no m'ho podia creure, et tenia al seient del costat!!! Va ser llavors quan el primer que et vaig dir és que m'encantava tot el que escrivies ... .. vas somriure i vam començar a conversar. Era un viatge curt, et vaig parlar de la intenció que tenia d'apuntar-me als cursos que feia la teva dona perquè m'agradava molt escriure, que encara no ho havia fet perquè no tenia temps, em vas preguntar a què em dedicava i va ser aleshores quan em vas parlar de la teva malaltia, ho vas fer amb l'espontaneïtat que et caracteritzava però la lluentor dels teus ulls havia canviat…. Al arribar al nostre destí et vaig dir que havia estat un plaer haver pogut parlar amb tu i ja ens havíem acomiadat quan et vas girar i em vas dir: Laia sobretot no deixis de fer res en aquesta vida que realment et faci feliç, fes aquest curs que et fa tanta il·lusió ... .. vaig entendre el teu missatge. (Encara no ho he fet) Des de la serenitat he comprès per què avui segueixo sentint el cor una mica encongit, tots els teus articles m'han fet d'una manera o una altra veure i viure la vida des d'un altre punt de vista. Els teus articles m'han fet viure l'adéu d'un familiar des de la serenitat, amb dolor, però un dolor més assossegat. Els teus articles i els de l'Eva em van fer molta companyia en aquella etapa tan dura... Gràcies des del cor. Aquest matí ja no he cercat la teva columna.... he llegit tots els articles que parlaven sobre tu, també n'he repassat alguns dels que ens has deixat... Diuen que ets una mica el que llegeixes... tinc "La vida que aprenc "a la meva tauleta de nit…. Carles, com ho farem sense tu? ens has deixat molt sols ......
    Anònimmarta cairol Maig 7, 2019 9:27 pm
    lluis felicitats quantes cançons tant boniques aquesta li vaix pona a la meva mare quant sen va ana pero ni han tantes que les sento i em cauen las llagrimes fas moure tots els sentimens am cancons d amor de lluita de tot felicitats lluis i gracies
    Anònim Maig 9, 2019 8:55 pm
    És un plaer recordar les precioses cançons d'en Lluís Llach.
    Anna de L' Escala Octubre 26, 2019 12:55 pm
    Dedico aquesta dolça cançó de' n Lluis Llach a la Jesus , amiga meva...que dimecres va iniciar un altre cami...i ja no esta entre nosaltres. Per la seva valentia i esperit de superació es mereix un bon record!! Igualment la dedico a en Toni de Caldes, persona amable i generosa, que també ens ha deixat

Respon a Anna de L' Escala Cancel·la les respostes

Blade Runner i una cançó d'amor
Escoltem un dels fragments més coneguts de la banda sonora de la pel·lícula
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...