El teu nom, una rosa;
el teu nom, Palestina.
El teu nom, un bell estel a l’Orient.
El teu nom, esperança;
el teu nom, una espina;
el teu nom, mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones
d’un mar que ens aveïna,
et cantem el pervindre,
el teu nom, el coratge;
el teu nom, Palestina.
Dels teus camps del pell bruna
t’arrabassen els arbres,
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren
quan encara somriuen,
esperant que així el teu ventre
es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari,
perquè els ocells hi cantin
el teu nom que és coratge,
el teu nom, Palestina.
Quan et nafren els braços,
l’odi esdevé feixisme,
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales
d’un vol que veuràs lliure,
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones
d’un mar que ens aveïna,
et cantem l’esperança,
el teu nom és pervindre,
el teu nom, Palestina.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari,
perquè els ocells hi cantin
el teu nom que és coratge,
el teu nom, Palestina.
Seran les teves ales
d’un vol que veuràs lliure,
el teu nom, una rosa;
el teu nom, el coratge;
el teu nom, Palestina.
