La teva mirada em fa mal,
tinc el cor ple de tantes que són com tu.
No m’importa el que pensis, jo no vull tornar.
M’està bé ser així, ja no puc canviar.

Els teus ulls parlen per tu.
Intenta no caure, els dies t’han vençut.
I ja saps que el temps passa,
no pots fer-hi res.

Ja no estic bé aquí,
me n’haig d’anar,
me’n vull anar,
no em puc quedar.

Si un dia he de tornar,
no espereu res de mi.
Potser torni a començar
demà quan sigui lluny d’aquí.

I no puc oblidar-me
dels anys que he perdut.
Ara és massa tard,
me n’haig d’anar, me’n vull anar d’aquí.

No vull prendre més partit.
No més promeses que no es poden complir.
Ho he deixat tot a casa, no vull tenir res.
Res que em lligui aquí, res per recordar.

Arribaré fins al mar,
i en la distància les ombres del passat
es fondran on la terra trenca l’horitzó.
I el vent del matí m’arrossegarà, se m’endurà, em portarà.

Si un dia he de tornar,
no espereu res de mi.
Potser torni a començar
demà quan sigui lluny d’aquí.

I no puc oblidar-me
dels anys que he perdut.
Ara és massa tard,
me n’haig d’anar, me’n vull anar d’aquí.

Si un dia he de tornar,
no espereu res de mi.
Potser torni a començar
demà quan sigui lluny d’aquí.

I no puc oblidar-me
dels anys que he perdut.
Ara és massa tard,
me n’haig d’anar, me’n vull anar d’aquí.

Me’n vull anar d’aquí.
Molt lluny d’aquí.

Carles Sabater l’any 1989. Foto: Eudald Picas/LaMarxa de Catalunya

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a novembre 13, 2016 | 00:21
    Mónica Pin Álvarez novembre 13, 2016 | 00:21
    Una cançó de Carles Sabater, molt trist. Que cauré les llàgrimes sempre que l'escolto. Conmoguda. Sembla com si sàpigues que el cor li deia que qualssevol dia s'anirà. Que Déu el tingui a la Glòria sempre amb molta llum i la llum dels que ho recordem sempre amb les seves cançons. Atentament per el Diari Catorze14
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 13, 2017 | 10:58
    Anònim febrer 13, 2017 | 10:58
    En algun instant de la seva vida se li va trencar el cor es va adonar que es va fallar a ell mateix en alguna cosa i ningú el va ajudar i la seva ànima l'hi recordava dia a dia i va decidir anar-se i va marxar sense més. Una cançó quan la va escriure que era un cant de desencant. Això és el que em transmet.Que hagis trobat la pau on ets❤

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix