És Nadal i a casa, prop de l’arbre,
el tió somriu als nens que corren a la cuina,
on nerviosos, esperen que els cridem…

Si els veiessis…

Sota de la manta, hi ha joguines,
i un detall pels grans.
Sento algú que crida:
“tothom a taula, és hora de dinar!”
Si ens veiessis…

I si veiessis la petita, com s’enfila a la cadira
i recita un vers, d’un estel que creua el cel.
I el tiet, que entre cava i cava
canta la nadala que tu sempre cantaves.

“Pastors, aneu a Bethlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que té fred.
Porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare i el petit nadó.”

Tapo la petita que ha quedat adormida en el sofà.
I l’Oriol explica que té una amiga a la universitat…
Si ens veiessis, si els veiessis…

I si veiessis com cantem
entre cava i cava
aquella nadala que tu sempre cantaves:

“Pastors, aneu a Bethlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que té fred.
Porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare i al petit nadó.”

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Marcos muñoz a desembre 24, 2017 | 09:41
    Marcos muñoz desembre 24, 2017 | 09:41
    Estos dias maravillosos para acercarnos a las personas sin rencor personal y menos.politico

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa