Strauss, la vida és un vals

El Palau de la Música celebra l'entrada d'any imitant el gran concert de Viena


Sona el Danubi blau mentre enfoquen paisatges idíl·lics de Viena. Ara veig uns músics entre rams de flors i un director d’orquestra amb els ulls tancats, la batuta a l’aire i un gest petitíssim que els violins obeeixen gairebé sense mirar-lo. El comentarista dient que hay comenzar el año con alegría. La meva tieta trucant-me amb la televisió a tota pastilla. Sí, sí. L’estic mirant. El record del meu avi, que no se’n perdia cap. Els tambors de la marxa Radetzky i la gent picant de mans. I és així com cada 1 de gener comença un any nou, i demanes desitjos nous i n’esperes coses noves, però hi ha tradicions que venen de lluny i ja t’agrada que es mantinguin iguals. 

Una cosa és veure el concert d’any nou per una pantalla i una altra és viure’l amb els instruments davant. Però més que per als ulls, el regal també és per a les orelles. El cos, la pell de la música penetra més endins quan, de respirar-la tan a prop, gairebé la pots tocar. El Palau de la Música (des del desembre i fins al 2, 4, 7, 14 i 21 de gener) n’és l’escenari amb la Strauss Festival Orchestra, avui dirigida per Andrey Ivanov. Amb els corresponents balls i vestuaris d’època, fa un recorregut per les obres més populars de Johann Strauss fill, el rei dels valsos, fent l’ullet a Brahms, Rossin, Haydn, Mozart, i com no podia ser d’una altra manera, a la marxa Radezky del seu pare, que durant anys i anys, cadascú amb la seva orquestra, van ser rivals a Viena.

Si m’agrada tant aquest concert, és per l’alegria i la bellesa que encomana. Quan vens d’un any que encara no has paït del tot, començar a ritme de tres per quatre et dona certa seguretat. I ara que ens toca obrir la porta del 2018, més val rebre’l amb bona cara i, per què no, treure’l a ballar per aquesta pista immensa que és la vida. 


* Un resum del concert que ofereix el Palau de la Música:

Comentaris

    alfo Gener 15, 2018 5:54 pm
    Sencillamen.. sublim 2018..

Nou comentari