Els teus amics

Saps que sempre t’he obert del tot el meu cor

Arxivat a: VOSC, El piano

El club CBGB, a l’East Village de Manhattan, va ser el bressol del punk i la new wave a Nova York. Allà hi tocaven com a bandes residents The Ramones, Television o Blondie. Però entre tota aquesta colla hi havia un paio que semblava fora de lloc i de temps: es feia dir Willy DeVille, vestia americanes amb corbatí, lluïa tupè, bigotet fi i arracades d’anella, en fi, era una barreja de dandi i de pirata. A més, la seva música tirava descaradament cap al rhythm and blues clàssic, molt del sud, molt lluny del punk.

Amb la seva banda, Mink DeVille, van treure sis àlbums molt bons. Al VOSC us portem Just Your Friends, una de les millors cançons del segon, Return to Magenta (on tocava Dr. John al piano, poca broma).

A la contracoberta de l’àlbum, un mite del blues com Doc Pomus (amb qui més endavant acabaria col·laborant) hi va escriure: “Mink DeVille coneix la veritat d’un carrer de la ciutat i el valor d’una cançó d’amor al gueto. I l’aspra realitat en la seva veu i en el seu fraseig és l’ahir, l’avui i el demà -atemporal, de la mateixa manera que la soledat, la manca de diners, i els problemes es troben els uns als altres de seguida. Però els lluitadors sempre tenen una oportunitat en tombar cantonada, i si crides prou fort, de vegades algú et sent. I la veritat i l’amor sempre separen els grans dels mai-no-va-ser i mai-no-seran.” Paraula de Doc.

 


Si he dit res que t’ha fet riure,
malferir-me per l’esquena, estic destrossat.
I no crec que sàpigues què està bé o malament.
És el preu que he de pagar pel que sento per tu?
 
Saps que sempre t’he obert del tot el meu cor
i com n’estava, de cec, només veia la teva cara bona.
I quan et miro als ulls, no em puc creure que em mentissis.
No sé per què en vull més però dormiria al teu portal per la veritat, només per la veritat.
 
I potser sí, digue’m, soc jo?
O són els teus amics?
 
Recordo aquella nit, recordo la pluja.
Vaig rondar pels carrers, perdut en el dolor.
Voldria apartar-te dels teus amics,
t’estan arrossegant cap al fons però segueixes sortint amb ells.
 
Saps que sempre t’he obert del tot el meu cor
i com n’estava, de cec, només veia la teva cara bona.
I quan et miro als ulls, no em puc creure que em mentissis.
No sé per què en vull més però dormiria al teu portal per la veritat, només per la veritat.
 
I potser sí, digue’m, soc jo?
O són els teus amics?
 

Foto: astrid westvang

 

Versió original

Just Your Friends
 
If it’s something I’ve said to make you laugh
Cut me deep behind my back, I’m cut in two
And I don’t believe you know what’s right or wrong
Is this the price I pay for feeling so strong over you?
 
You know that all of the time I’ve laid my heart on the line
And how I was so blind, I only saw the good side of you
And when I look in your eyes, I can’t believe that you lied
I don’t know why I want more but I would sleep by your door for the truth, for the truth
 
Now it might be, tell me, is it me?
Is it just your friends?
 
I remember that night, I remember the rain
I wandered the streets, lost in the pain over you
I wish I could take you away from your friends
They’re draggin’ you down but you still hang around with them
 
You know that all of the time I’ve laid my heart on the line
And how I was so blind, I only see the good side of you
And when I look in your eyes, I can’t believe that you lied
I don’t know why I want more but I would sleep by the door for the truth, for the truth
 
Now it might be, tell me, is it me ?
Is it just your friends ?
 
Willy DeVille/ Jack Nitzsche (1978)

Nou comentari