Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

Arxivat a: Música, El piano
L’animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 



Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L’avi –que es moriria, ell també, al cap de vuit anys– em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s’havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l’havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m’atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l’avi.


Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m’havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l’acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d’entendre que hagués triat morir. L’estupefacció m’acompanyava encara el desembre d’aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l’Avui i l’he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l’Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 


 

Comentaris

    Anònim Febrer 3, 2018 8:10 am
    Quants records de moments alegres escoltant-lo amb el meu fill! Quina tristor tan gran en rebre una notícia que no podíem creure! Els seus discos segueixen a casa meva i han sonat quan han vingut d'altres nens i sonaran sempre que hi vinguin. I quin record tan maco has escrit avui i quina carta tan maca que ja prefigurava quina seria la teva activitat futura. No el plorem: avui a casa meva tornaran a sonar algunes de les seves cançons i jo tornaré a ser una mare feliç d'un nen feliç!!!
    Joana Oliva i Sala Febrer 3, 2018 9:39 am
    La nostra amistat començà quan un grup de llibreries del Districte de Sant Andreu, varem organitzar durant 4 anys, la FIRA DEL LLIBRE CATALÀ. El volíem contractar perquè vingués a actuar i una persona ens va donar la seva adreça de Santa Maria de Palautordera. Pensat, dit i fet, ens hi varem arribar. La seva acollida fou afectuosa, encara que no va poder venir a actuar per motius d'agenda. Però varem conversar llargament i ens vam donar a conèixer, com a joves llibreters que preteníem menjar-nos el món, des d'un petit local situat quasi ja a les afores del poble de Sant Andreu. Treballàvem a l'Associació de veïns, érem llibertaris.... El nostre bagatge li va plaure molt i més quan va conèixer que la nostra filla es deia GINESTA. Tant és així, que ens va dedicar unes paraules escrites en una tarja, dedicada a ella i que encara guardem. Les seves cançons han acompanyat la infantesa i adolescència de la nostra filla. En Xesco ha estat amb nosaltres, a casa, al cotxe, a les nostres acampades setmanals al Montseny....
    Carmen Tablero Febrer 3, 2018 4:49 pm
    En Xesco era el millor amic d'en Jep Valls , el meu marit aleshores, i quan ens va deixar , un buit immens va quedar per sempre. Bon amic i millor persona amb un gran cor. No tenia res seu, era pura bondat. Sempre et durem al cor i farem que les seves cançons i els seus llibres, continuint arribant als més petits de la meva familía.
    Maria Jesus Febrer 3, 2018 6:48 pm
    Jo també hi era i venies a l'escola a cantar amb la canalla i el professorat que hi erem i cantàvem a casa les teves cançons i em fas recordar molt la meva filla que tampoc no hi és.
    Anònim Febrer 4, 2018 12:33 am
    A l pati de l.insti de via augusta,un dissabte matí.Et recordo allà i a tants de llocs. Quan em van dir que t.havies mort, una pena fonda com un pou em va acompanyar molts anys.I de gran, descobrint que eres bipolar, vaig pensar i saber que, havies vingut al món per transmetre sensibilitat, dolçor,senzillesa,contundència,bondat,il.lusió als ulls...Gràcies Xesco Boix per haver.nos donat tant!!!
    Angiemayala Febrer 4, 2018 11:18 am
    Si la meva infantesa, preadolescència, quina sort haver-lo conegut. Amb l esplai, quantes bones cançons ens vas deixar, les hem continuat cantant amb els fills. Tot això ens ha quedat..generant pau al teu voltant. Gràcies Xesco. Petons i abraçades dolces Eva.
    Dorotea Febrer 5, 2018 7:13 pm
    Vaig descobrir les cançons del Xesco a l'escola bressol on anava la meva filla. Li agradaven tant que li vaig comprar tots els discos que vaig trobar. 30 anys més tard, la meva filla vivia a Italia i cuand va neixer el meu net, vaig anar a moltes botigues fins que vaig trobar CD amb les cançons que tant li havien agradat a la meva filla. Al meu net també li han agradat molt, i ha sigut el mitja per començar a escoltar i aprendre la nostra llengua. Gràcies Xesco.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
L'art i la poesia de la Lluna de Lotus
El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l'artista i poeta japonesa Ōtagaki Rengetsu
Més entrades...