Els secrets de l’educació finlandesa

Un curtmetratge de Michael Moore sobre el dia a dia del país on s'aprèn millor

Arxivat a: Educar, Estudi

Darrere l’èxit educatiu de Finlàndia hi ha un compromís ferm, un respecte i una forma particular d’entendre què vol dir ensenyar i aprendre. El documentalista Michael Moore ha fet un curtmetratge per descobrir-ho. Ens hi endinsem i en recollim 14 idees d’alumnes i professionals.


 
1. Els nens han de tenir més temps per ser nens i gaudir de la vida.
 
2. Quantes hores de deures vau tenir la nit d’ahir? Uns deu minuts, més o menys.
 
3. El concepte deures em sembla obsolet. Els nens tenen moltes altres coses a fer després de classe. Per exemple estar junts, estar amb la família, fer esport, fer música, llegir.
 
4. Els petits passen tres hores a l’escola els dilluns, quatre els dimarts. Això varia. Són vint hores a la setmana. Les hores inclouen l’estona d’esmorzar.
 
5. El cervell ha de relaxar-se de tant en tant. Si treballes constantment, deixes d’aprendre.
 
6. Els estudiants finlandesos tenen la jornada i l’any escolar més curt de tot el món occidental.
 
7. Si el que ensenyes als alumnes és aprovar els exàmens, no els ensenyes res.
 
8. Intentem ensenyar-los tot el que és necessari perquè realment puguin fer servir el seu cervell de la millor manera possible, incloent educació física, arts, música, qualsevol cosa que pugui ajudar el cervell a funcionar millor.
 
9. Els nens necessiten aprendre a fornejar, han de cantar, fer art, anar a passejar per la natura i fer coses així, perquè se’ls permet ser nens durant un temps molt breu.
 
10. Totes les escoles a Finlàndia són iguals. Quan ens mudem a una nova ciutat, mai preguntem on està la millor escola. Això mai es qüestiona.
 
11. A Finlàndia és il·legal obrir una escola i cobrar per la matrícula. Per això, bàsicament, no existeix l’educació privada.

12. L’educació es basa en els estudiants, de tal manera que quan vam haver de remodelar el pati de jocs, els arquitectes van venir a parlar amb els nens.
 
13. Fins i tot nens de set i vuit anys van sols a l’escola.
 
14. Els ensenyem a ser persones felices i que respectin els altres i es respectin ells mateixos.
 

Comentaris

    Anònim Novembre 17, 2016 6:04 pm
    No tenen més endavant problemes amb l'alcohol, suïcidis... o m'equivoco? Se'ls ensenya sobre això també? Si es en un altre país, perdó per l'error
    Pep Et Novembre 17, 2016 8:46 pm
    Sí que tenen eixos problemes als països nòrdics. supose que la qüestió és en quina proporció i, de tota manera, trobe poca relació amb una manera d'educar que em pareix bastant més humana que la nostra i que fa que l aquella societat siga capdavantera.
    Anònim Novembre 17, 2016 9:31 pm
    on s'ensenya a aprovar examens??
    Núria Tombas Novembre 17, 2016 9:48 pm
    Si Finlàndia és capdavantera en educació Primària i Secundària, que ho és, per què USA ho és en a nivell universitari? No vull creure que sigui pels universitaris estrangers (a Trump se li ficarien els pèls de punta)
    Helena Siches Cuadra Desembre 17, 2016 4:42 pm
    Sí que hi ha algun lloc al món. Aquell que es crea quan una persona gran diu als peques que han d'esforçar-se en la matèria perquè sinó suspendran (i no sembla que puguin existir altres raons lògiques...)
    Anònim Abril 11, 2017 4:49 pm
    La diferència, opino, es que hi ha qui vol educar treballadors, operaris... i no persones lliures.
    Anònim Abril 11, 2017 9:29 pm
    Es contradictori que amb aquest periòde educatiu tan enfocat al benestar emocional dels nens després les habilitats socials i comunicatives tant d'adolescents com d'adults (majoritàriament) brillin per la seva ausència. Hem de reconèixer la tasca que es fa a Catalunya sense el suport econòmic i la precarietat actual del sistema educatiu públic. A més a més tenim tot el sector d'educació en el lleure on es fa una feina importantíssima en el desenvolupament dels infants com éssers socials i amb valors. A Finlàndia no tot és tan meravellós com sembla, tenen coses positives però d'altres no ho son tant. Els nens van a escola sols i alguns també estan sols a casa quan tornen. No totes les famílies es poden permetre una conciliació laboral. Una cosa que em va deixar de pedra és que es separen nens i nenes a la classe d'educació física i això no es diu gaire, per no dir gens. La universitat és pública però no hi pot accedir tothom, funciona per numerous clausus, per exemple hi ha carreres on només n'entren 20 per universitat..etc.,etc. Salutacions des d'una freda Hèlsinki.

Respon a Núria Tombas Cancel·la les respostes