El coratge de mirar enrere

La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir

Arxivat a: Cinema, La butaca



Aguantar la mirada al passat no és fàcil. I menys quan saps que és allà on vas perdre la mare, el pare i la germana. I menys encara quan no saps qui ni com ni per què els va arrabassar la vida. 
 
Però Pep Segarra (Miki Esparbé) és valent. Ell, detectiu d’homicidis, al costat del seu company d’ofici, Arnau Gispert (Francesc Orella), té la sang freda per estirar el fil del seu ahir, esquerdat i boirós, per intentar resoldre aquell assassinat múltiple. Perquè si durant anys ho ha intentat oblidar, ara el que és impossible és escapar-se’n.

La pel·lícula 10 trets, dirigida per Daniel Torres, que com que encara no està estrenada no ha entrat a la cursa dels Gaudí, aposta pel que costa tant de trobar al cinema català: un thriller fosc, de sang i fetge, de traïcions i d’històries d’aquelles que et tenen i et mantenen amb l’ai al cor. Des d’un pare que confon l’exigència amb la violència, passant per una mare que es refugia dins d’ella mateixa, fins a uns fills que comparteixen més angoixes que il·lusions. Tots deu amaguen una mateixa la realitat: la que ningú vol. 
 
Nausicaa Bonnín, Mireia Ros, Lluís Marco, Javier Belrtán, Cristina Brondo, Francesc Colomer, Marina Comas i Santi Millán formen part d’un joc pervers de somnis i malsons, d’habitacions tancades, de paraules empassades i d’ocells engabiats, com les mentides condemnades a ser sempre mentides. ​
 
Una història que ens permet reflexionar sobre què no sabem, què no hauríem de saber i com canvia tot quan la veritat, de cop, t’esclata davant dels ulls i al fons del ventre i del pit. 
 

Comentaris

    Sandra G. Desembre 14, 2017 9:54 am
    Ostres, quines ganes de veure-la!

Nou comentari