L’Auditori de Barcelona acull la Companyia Antonio Ruz i l’Accademia del Piacere, en el marc del cicle Escenes, Música en moviment i de la Temporada de Música Antiga. À l’Espagnole és una proposta única. Un espectacle interdisciplinari en què s’uneixen teatre, dansa contemporània i música barroca per formar un diàleg de contrastos, d’equilibris i de sorpreses.
Aquesta «fantasia escènica» s’inspira en el corrent artístic que uneix Espanya i França especialment durant el segle XVII. Les tendències musicals espanyoles, danses vingudes d’Amèrica, calen profundament en la manera de fer francesa. És el punt de partida inspirador d’aquesta mescla d’arts. S’estableix, com en qualsevol moment de canvis i de transformació, una relació d’amor-odi, de seducció i de rebuig, que serà el fil que teixirà l’escenografia.
Dansa i melodia s’integren, es toquen, s’uneixen i s’intercalen. Ballarins i músics canten i reciten en castellà i en francès, suren per l’escena aires preflamencs, sarabandes pausades i elegants i dissenys virtuosos i alhora cuidats. En definitiva, es construeix un experiment completament barroc i actual. Aquesta combinació només és possible amb la dedicació d’Antonio Ruz, encarregat de la coreografia, i de Fahmi Alqhai, director musical especialitzat en música històrica, al capdavant. Els ballarins interioritzen les emocions d’un so viu i les transmeten al públic. El repertori que interpretaran segueix un recorregut per la música de compositors des de principis del XVII fins a finals del XVIII, de Pierre Guédron a Georg Philipp Telemann.
A escena hi veiem els ballarins Tamako Akiyama, Jordi Vilaseca, Melania Olcina, Lucía Bernardo, Manuel Martín i Indalecio Séura. Els músics són Fahmi Alqhai, Rodney Prada, Rami Alqhai, Johanna Rose (violes de gamba), Enrike Solinís (guitarra barroca i llaüt), Javier Núñez (clave), Pedro Estevan (percussió) i Mariví Blasco (soprano).
À l’Espagnole es podrà veure el 3 de març a les 20.00 a la Sala 2 de L’Auditori. Un espectacle fabulós de llums i d’ombres, de ritmes frenètics i moviments galants. L’obra sorprendrà el públic, que es divertirà i gaudirà dels clarobscurs d’aquesta proposta, s’endinsarà en un univers joiós i de combinacions equilibrades, tindrà un peu al teatre i l’altre al segle XVII. Al cap i a la fi, una perla del barroc.
