Dos aspirants a Saïd i Blanca. Foto: Comedia

La Judith i l’Elsa no es coneixen però ja fa una estona que s’han tancat juntes al lavabo de minusvàlids que hi ha al vestíbul del Teatre Victòria. Des de fora, se les sent cantar; la peça és aguda. “Noiet, no em facis mal, que jo tinc molta por”, entona l’una. I l’altra: “Et donaré una poma, si tu em fas un petó”.

Són dues noies baixetes, de 22 i 17 anys. Joves com molts altres dels aspirants al càsting a què es presenten. Abans que es fiquin al lavabo d’homes per continuar el seu assaig particular, el personal de sala les atura i les envia al primer pis, on ja s’ha acabat la roda de premsa de Dagoll Dagom. La companyia catalana de teatre musical per excel·lència compleix 40 anys i ho celebra recuperant per tercera vegada Mar i Cel, basat en l’obra homònima d’Àngel Guimerà sobre un amor entre dos mons enfrontats: el de Saïd, un pirata morisc, i el de l’aristòcrata cristiana Blanca.

L’històric musical que encabeix un barco en escena s’estrenarà pels volts de la Mercè d’aquest any i ja se n’han posat les entrades a la venda. La producció s’afegirà a les que ja es van fer el 1988 i el 2004, amb un repartiment que es pretén que sigui totalment renovat. També s’intentarà millorar el so per equiparar-lo al del West End (el Broadway londinenc) i afegir-hi projeccions en els moments onírics, sense descartar que siguin imatges actuals (encara hi ha racisme i conflictes com a l’obra). De fet, una font d’inspiració de passatges del guió va ser la matança de palestins i israelians durant la Primera Intifada.

“Hem comprovat que hi ha moltíssima gent més preparada i més interessada pels musicals que el 1988”, constata Anna Rosa Cisquella, productora executiva de Dagoll, a la roda de premsa de la companyia per explicar l’evolució del càsting del nou muntatge. “Abans, havíem de fer-los unes classes de cant i ara la gent ja ve vestida de casa”.

Com diu Cisquella, la companyia ja tenia intenció que el vaixell de Mar i Cel “tornés a navegar pels 40 anys” i van rebre 800 currículums, dels quals se’n van seleccionar 300 i n’han quedat 90 actors, com l’Elsa i la Judith, a qui ara fan fer escenes per grups. A l’última fase del càsting, en seleccionaran 20. “No en tenim prou amb cantants que cantin bé ni amb actors que cantin una mica”, explica el director, Joan Lluís Bozzo. “Necessitem aquest nou actor i actriu que ha anat sorgint durant els últims anys: el de teatre musical”.

Igual que en musicals com Les Misérables, s’hi faran retocs. A banda d’aquells de caire tècnic, Xavier Bru de Sala, un dels encarregats de la dramatúrgia, ha volgut canviar la paraula barco. Bru de Sala bromeja amb el fet que a l’estrena del musical hi va haver articles queixant-se que això era poc normatiu; era un moment en què “el català sortia de la cotilla de la postguerra i se la volia treure”. Aquesta polèmica, però, “ja no té sentit”, de manera que no hi farà servir barco. Però tampoc vaixell! Pel que fa a la música, Albert Guinovart, el compositor, ja va revisar-ne detalls a la producció del 2004.

“Vaig veure Mar i Cel als 11 anys i vaig pensar: ‘Vull sentir-me com s’estan sentint ells allà dalt’”, recorda la Judith, a qui després de sortir d’Eòlia ja van fitxar per al musical Josafat, estrenat fa poc, i ara prova sort amb el paper d’Idris El grumet. L’Elsa, que es presenta per fer de Maria, no té clar que es vulgui dedicar als musicals, però sí a la música. Després d’assajar amb la Judith, entra a la platea del Teatre Victòria, on altres aspirants estan cantant i dient el text, que de vegades els balla una mica. Una escaleta de mà plantada a l’escenari fa d’escala de la bodega del vaixell i una càmera grava els actors. Quan acaben l’escena, aquests es fan dos petons i es desitgen sort.

Arriba el torn de l’Elsa. Per ajudar-la, una noia amb vestit eivissenc i una poma a la mà li passa una faldilla blanca. És la Paula Vives, que també es presenta al càsting i que ja havia actuat amb Dagoll Dagom a Cop de Rock. Les faldilles simularan els enagos de les cristianes, que representa que estan preses a la bodega, i potser ajudaran el director a imaginar-se-les més en el paper.
La Paula Vives, al terra, fent una de les escenes del càsting. Foto: Comedia

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix