“El món és molt confús i caòtic, perquè la meva ment és molt literal i lògica. Soc hipersensible. Tinc problemes per expressar les emocions. No em sento ni discapacitat ni defectuós ni que necessiti ser curat. M’agrada ser un Aspie”. Aquesta escena de la pel·lícula Mary and Max, d’Adam Elliot, ens acosta al món dels afectats per la síndrome d’Asperger, un dels trastorns de l’espectre autista.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Es veritat ? a febrer 18, 2017 | 11:51
    Es veritat ? febrer 18, 2017 | 11:51
    Quan tinc una pena molt gran estic enfadada i no ploro perque tinc rabia i aguanto el plor
  2. Icona del comentari de: Francesc Salat a febrer 18, 2017 | 22:28
    Francesc Salat febrer 18, 2017 | 22:28
    I tant si ploren els Aspies¡¡ I riuen, i es posen de mal humor i de bon humor. Aquest video, ben intencionat. és molt superficial.
  3. Icona del comentari de: Anònim UNA MARE a febrer 19, 2017 | 19:44
    Anònim UNA MARE febrer 19, 2017 | 19:44
    No puc comentar el tema, perquè no conec a ningú que el tingui.
  4. Icona del comentari de: Pilar tomas a febrer 20, 2017 | 08:04
    Pilar tomas febrer 20, 2017 | 08:04
    Tinc un net asperger Avui fa 11 anys Pero no li sembla be anar a l,escola per que d,aniversaris Nomes n,hi ha un a l,any mentres que l,escola dura molts mesos Ell diu: a lameva clase hi han 23 nens Si tots fessin festa el dia del seu aniversari encara quedarien molt messos d,escola i no pasaria res.!
    • Icona del comentari de: Esperança a febrer 18, 2022 | 20:54
      Esperança febrer 18, 2022 | 20:54
      Doncs és un bon raonament
  5. Icona del comentari de: Anònimcari a febrer 18, 2020 | 08:05
    Anònimcari febrer 18, 2020 | 08:05
    Genial
  6. Icona del comentari de: Gurgui a febrer 18, 2020 | 12:38
    Gurgui febrer 18, 2020 | 12:38
    Per tu ho deixaria tot, Pau Peró jo tinc una vida que tu no t'hi sents comida No vull cambiarte, fins ara ho volia... Peró ja no, he apres a respectarte, he apres a estimarte , he apres que mes val una abraçada que obligarte fer els deures, els deures els faras quan tu estiguis preparat Tindras tot el meu soport sempre, malgrat les teves crissis
  7. Icona del comentari de: ivaquexuta a febrer 18, 2020 | 17:01
    ivaquexuta febrer 18, 2020 | 17:01
    Bon dia, Sóc autista, el que fa un temps se’n deia Asperger i altes capacitats, diagnosticat als quasi 30 anys. El col·lectiu mal anomenat Asperger som una part de les persones que vivim sota les condicions de l’espectre autista. Observo amb molt interès la sensibilitat del mitjà respecte la nostra realitat però m’agradaria que tingueu present que Asperger com a concepte és políticament problemàtic (per motius històrics i polítics / filosòfics) i professionalment inacurat (des del DSM-V). També veig important que s’eviti el discurs assistencialista i lacrimògen en què sovint és fàcil caure (no dic que sigui el cas). Tenim dificultats però també avantatges. Necessitem espais, respecte, comprensió i reconeixement com a neurominories i per tant col·lectiu social. Salut
  8. Icona del comentari de: Elisenda Ferrés a febrer 19, 2020 | 16:09
    Elisenda Ferrés febrer 19, 2020 | 16:09
    Bona tarda, Crec que aquest vídeo il·lustra força bé, ni que sigui a grans trets, les característiques de personalitat que tenen les persones afectades per aquesta síndrome. Jo en conec dos casos: el primer, el famós actor Keanu Reaves, però no ser quan li van diagnosticar; el segon, el fill d'una ex-companya meva de feina que suposo que tindrà ara entre 25 i 30 anys. El més complicat i problemàtic és quan aquestes persones s'han d'integrar al mercat laboral, després de passar-ho fatal en el context escolar i acadèmic. A banda de tots els prejudicis i els estigmes inherents a qualsevol patologia mental han de conviure en un mon que, com diu el vídeo, és caòtic, però, bàsicament, en un mon ple de falsedats, parafernàlies i incongruències. Tot gira al voltant de la tecnologia i les connexions virtuals entre persones, que no deixen de ser una fal·làcia, quelcom irreal per estar cada cop més entre nosaltres més sols i més aïllats. Sovint em pregunto qui té més sensibilitat si aquests i d'altres malalts mentals o els que se suposa que estem "sans"...

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix