Soc filla de desapareguts

El TNC presenta «Claudia», una obra documental de la dictadura argentina

Arxivat a: Teatre, La butaca

Foto: Josep Aznar


No recordar, intentar fer memòria i trobar-hi llacunes, descobrir veritats que són mentides o mentides que són veritats. Intentar fer patchwork sense tenir totes les peces, amb algunes que a l’agafar-les se t’esmicolen a les mans o amb d’altres que són massa petites.

La Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya acull Claudia fins al 10 de desembre. La companyia La Conquesta del Pol Sud, amb Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, fusiona teatre i periodisme per explicar històries que travessen la pell i la memòria. El 2015 van conèixer Claudia Victoria Poblete Hlaczik i van decidir contar la seva biografia.

Si l’objectiu del teatre és narrar històries, aquesta obra no es pot dubtar que ho fa. Situada a Buenos Aires, Merceditas ens explica les seves pors de petita, aquelles coses que feien que l’engranatge grinyolés: per què els pares són tan grans? Per què no entenc mai res de les pel·lícules i hi ha escenes que no hi són? Filla de militars, creix en un canapé, com diu ella. La mare que no parla massa, i el pare que es tanca al living amb els seus convidats. 

Quan en fa 21, el món trontolla i s’assabenta que es filla de desapareguts subversius, que els seus pares no són els seus, que les dones de la Plaza de Mayo hi eren per alguna cosa, que existeixen els centres clandestins de detenció, que els 30.000 desapareguts no són només un número. Merceditas passa a dir-se Claudia, i viatja per la dictadura acompanyada d’imatges de Buenos Aires, entrevistes, records i molts silencis i veritats a mitges. 

Claudia no aboca tota la llum necessària per entendre la dictadura argentina, ni els milers de morts, ni els milers de nadons robats, però sí que esquerda el silenci que encara avui perdura a Argentina. És un documental escènic que intenta cosir les peces de la història de Merceditas, i de retruc, tantes altres vides que s’han silenciat a través del dolor, la tortura i la por. I que ella mateixa expliqui la seva pròpia història fa que t’exploti als nassos. 



Claudia

Fins al 10 de desembre
Sala Petita del TNC

Direcció: Carles Fernández Giua
Repartiment: Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...