Torna cap a casa. Es posa els auriculars, mira el mòbil. Però algú al seu darrere la crida. Aquest algú va bevent i va imposant-se. Aquesta puta no pensa contestar-me? Ei, si vas a casa t’acompanyo. T’estic parlant. Ella camina més de pressa amb por, intentant ignorar-lo. Fent veure que els insults, la prepotència, no hi són, però allargant les passes. Qui l’empaita és l’assetjament, la violència, l’angoixa de no poder tornar a casa tranquil·la. Ens ho mostra el curtmetratge Au bout de la rue (Al final del carrer) que, dirigit per Maxime Gaudet, delata com un trajecte senzill pot arribar a ser angoixant i perillós.


Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix