Educació

Malala Yousafzai: «Un llibre i un llapis poden canviar el món»

Soc aquí per parlar sobre el dret a l’educació de cada nen

| 11/07/2018 a les 23:59h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, educació, Malala Yousafzai
"El 9 d’octubre del 2012 els talibans em van disparar a la part esquerra del meu front. També van disparar contrar les meves amigues. Van pensar que les bales ens silenciarien, però van fallar. D’aquell silenci en van sorgir milers de veus."

Feien el recorregut amb l'autocar escolar. Dos talibans van pujar-hi. Van començar a disparar. L'intent d'assassinat a Malala Yousafzai (Pakistan, 1997) tenia un motiu: s'havia atrevit a violar les lleis que prohibeixen a les nenes anar a l'escola. Però ella, tenaç, valenta, encara que hagués estat a punt de perdre la vida, va alçar la veu amb més força. El 12 de juliol del 2013, el mateix dia que celebrava els setze anys, va llegir aquest discurs davant les Nacions Unides. L'any següent, rebria el premi Nobel de la Pau.


1. Estimats germans i germanes, recordeu una cosa: el dia de Malala no és el meu dia. Avui és el dia de cada dona, nen i nena que ha alçat la seva veu pels seus drets.
 
2. Milers de persones han estat assassinades pels terroristes i milions han estat ferides. Només soc una d'elles.
 
3. Parlo no només per mi mateixa, sinó per aquells que no tenen veu per ser escoltats. Per aquells que han lluitat pels seus drets. Els seus drets a viure en pau. A ser tractats amb dignitat. A la igualtat d’oportunitats. A ser educats.

4. Els terroristes van pensar que canviarien els meus objectius i aturarien les meves ambicions. Però res va canviar a la meva vida excepte això: la debilitat, la por i la desesperança van morir. La força, el poder i el coratge van néixer.
 
5. No estic en contra de ningú, ni soc aquí per parlar de venjança personal contra els talibans o qualsevol altre grup terrorista. Soc aquí per parlar sobre el dret a l’educació de cada nen.
 
6. Vull educació per als fills i les filles dels talibans i per a tots els terroristes i extremistes. Ni tan sols odio el talibà que em va disparar. Fins i tot si tingués una arma a la mà i ell estigués davant meu, no el dispararia.
 
7. Això és el que em diu la meva ànima: sigues pacífica i estima tothom.
 
8. Ens adonem de la importància de la llum quan veiem la foscor. Ens adonem de la importància de la nostra veu quan estem silenciats. De la mateixa manera, quan vam estar a Swat, al nord del Pakistan, vam adonar-nos de la importància dels llapis i dels llibres quan vam veure les armes. El savi va dir: el llapis és més poderós que l'espasa. Era cert.
 
9. Els extremistes estaven i estan espantats dels llibres i dels llapis. El poder de l’educació els espanta. El poder de la veu de les dones els espanta.
 
10. Els terroristes estan donant un mal ús al nom de l’islam i de la societat paixtu per afavorir els seus beneficis personals. Pakistan és un país pacífic, d’amor i democràtic.
 
11. La pau és necessària per a l’educació. En moltes parts del món, especialment a Pakistan i Afganistan, el terrorisme, la guerra i els conflictes priven els nens d’anar a l’escola. Estem cansats d’aquestes guerres. Les dones i els nens estan patint de moltes maneres, en moltes parts del món.
 
12. Hi va haver un temps en què les activistes socials demanaven als homes que defensessin els seus drets, però aquesta vegada ho fem nosaltres mateixes.
 
13. No hem d'oblidar que milions de persones estan patint la pobresa, la injustícia i la ignorància. No hem d’oblidar que milions de nens estan fora de les escoles. No hem d’oblidar que les nostres germanes i germans estan esperant un futur brillant i pacífic.
 
14. Agafem els nostres llibres i llapis, són les nostres armes més poderoses. Un nen, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món. L’educació és l’única solució. L’educació és el primer.  

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació