14 pensaments

Carmen Balcells: «Llegir és una orgia del cervell»

14 reflexions de la superagent literària, que deia que «sense els llibres no podem aprendre res»

| 09/08/2018 a les 00:01h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, reflexions, Carmen Balcells, literatura
L'agent literària Carmen Balcells, representant de grans escriptors del segle XX i artífex de la professionalització del món editorial en llengua espanyola, va néixer a Santa Fe de Segarra el 9 d'agost del 1930 i va morir a Barcelona el 20 de setembre del 2015.

Carmen Balcells (Sta Fe de Segarra, 1930-Barcelona, 2015). Foto: Marta Fernández Rodero/Instituto Cervantes

 


1. La meva raó per llegir és rotunda: llegir és poder.
 
2. Tinc més vocació de poderosa que d'agent literària.
 
3. Llegir és una orgia del cervell. Els llibres no ens fan millors ni pitjors, però sense ells no podem aprendre res. Llegir et pot canviar la vida.
 
4. No m'agrada parlar del boom llatinoamericà, és una paraula que no vol dir res. Però sí, vaig aconseguir que tots aquells autors passessin per Barcelona i s'hi quedessin, almenys una temporada. Mai més es repetirà res com allò. Passaran moltes coses en la literatura (i espero ser aquí per veure'n algunes), però com aquella generació, cap altra. Va ser el més fresc, innovador i regenerador que hem tingut.
 
5. Els premis literaris i les entitats que els convoquen no són corruptes. Els premis tenen interessos que el convocant no amaga.
 
6. Fa anys, Vargas Llosa va dir una frase fantàstica sobre l'oportunitat de publicar en una editorial comercial: "Soc responsable d'allò que escric, no de les editorials que ho imprimeixen". El text no es contamina per un segell editorial. L'autor ha de controlar el seu text i l'agent ha de vetllar pels interessos de l'autor.
 
7. Parlar amb la premsa és un niu de conflictes. Jo no soc ningú: som una empresa de serveis i les nostres interioritats no s’han d’explicar. La meva missió és que les entrevistes les facin els escriptors. Tinc prohibit donar entrevistes i recomanar llibres, perquè recomanaria els dels meus clients.
 
8. Els escriptors han fet molt per a mi, perquè m’han donat l’oportunitat única i irrepetible d’administrar un patrimoni excepcional.
 
9. No hi ha professions masculines ni professions femenines. Aquesta és una professió precària, i com que és precària hi ha més dones que s’hi dediquen. Professionalment, no hi ha hagut ni un sol cop en què el fet de ser dona m'hagi perjudicat.
 
10. Un dia García Márquez em va preguntar per telèfon: "M'estimes, Carmen?" Li vaig dir que no li podia respondre, perquè ell era el 36,2% dels nostres ingressos.
 
11. El meu gran objectiu a la vida ha estat la independència. I l'única via cap a la independència real és la independència econòmica. No ho he amagat mai: el somni de la meva vida ha estat ser rica. Ha estat una obsessió: tenir prou diners per no haver-hi de pensar.
 
12. No sento amor maternal cap als meus autors. Amb la majoria hi tinc relacions excel·lents, els ajudo i cuido els seus interessos, la seva carrera i a vegades les seves fantasies, però sempre tenint clar que això és una feina.
 
13. Perdre un autor és el que més s'assembla a l'abandonament amorós, és terrible.
 
14. La sobredosi de lloances que rebo aquests dies [novembre del 2006] té un aire necrològic, terrorífic. Què diran el dia del meu enterrament? La meva mare deia: "¡Ay, de la hora de las alabanzas!"
 

Declaracions publicades originalment a: Avui (Eva Piquer, 21 de juny del 2005; Eva Piquer, 15 de novembre del 2006) i El Magazine de La Vanguardia (Xavi Ayén, 23 d'abril del 2006).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació