Jaume Cabré al Saló del Llibre de París. Foto: Albert Segura
“Qui m’ha impactat més ha estat Homer”, respon Jaume Cabré quan el catedràtic Cristòfol A. Trepat li pregunta quines obres literàries l’han trasbalsat particularment, cap al final de la llarga i sucosa conversa recollida en el llibre Què pensa Jaume Cabré (Dèria Editors, 2014).
“Homer ha estat una bufetada, un cop de puny al nas, que encara el tinc ressentit. Sense precedents, que coneguem, de cop i volta apareix algú amb una gran capacitat narrativa i una gran competència especial de crear personatges… L’admiro com a «novel·lista», perquè es poden llegir la Ilíada i l’Odissea, que són molt diferents, com si fossin una novel·la… També m’ha impactat molt el Shakespeare dramaturg i en un altre ordre de coses la poesia de Petrarca i la d’Ausiàs March, que són ben diferents. Petrarca és més lluminós i Ausiàs March és més tenebrós, del ram de la culpa, com l’Adrià Ardèvol. I d’aquí em sembla que me’n vaig a Guerra i pau. La recordo en el moment de llegir-la com un autèntic trasbals.”
“Dins de la poesia catalana o fins i tot dins de la poesia en general tinc dos mites: Verdaguer i Foix.”
“I molts d’altres, moltíssims! Guimerà, Víctor Català, Puig i Ferreter, Rodoreda, Calders, Flaubert, Mann, Faulkner, Bassani, Pavese, Moravia, Cernuda, Joanot Martorell, García Márquez, Carner, Rulfo, Lobo Antunes, Vinyoli, Borges… I podria seguir ad infinitum. És per això que no duc barret: perquè me l’hauria de treure contínuament.”
