El primer disc d’Albert Pla (Sabadell, 1966) es va publicar l’octubre del 1989 i portava per títol una disculpa: Ho sento molt. N’escoltem La sequia i Albert, la cançó amb què Sílvia Pérez Cruz i Refree van versionar tres temes d’aquest àlbum: Papa jo vull ser torero, La sequia i La platja.
Tens paper de vàter enganxat al cul,
de l’última cagada tens caca entre les cames,
tens sang incrustada entre els cabells del cony,
menstruació coagulada, tens regla entre les cames.
I ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt,
però haurem de resigna’n-se a no poder renta’n-se.
Hi ha sequia,
hi ha sequia a la comarca,
un tràgic racionament d’aigua,
i els porcs moren a les granjes
i els iaios se’ns deshidraten,
s’empastifen les sabates de ciment per les aceres
i ara haurem de resigna’n-se
a sofrir la cara bruta de l’amor,
i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt.
Però potser ara sabràs que jo t’estimo igual,
pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames.
Necessito tant el teu cos com tu el meu,
som com dos cagaradetes,
tu i jo som com cul i merda
i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt,
però així són i estan les coses,
un dia fresques i un dia seques.
Hi ha sequia,
hi ha sequia a la comarca,
hi ha amors que són com vàters,
embussats per falta d’aigua,
vine, abraça’t i ara acosta’t,
i obrim entre els dos la tapa,
mira al fondo de la tassa,
mira al fondo hi ha una caca,
la gran cagada de l’amor.
