Música

Re-üll

Saltamos al vacío sin asegurarnos las alas

| 28/11/2019 a les 00:20h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, cançó, Clara Peya, Re-üll, Analogia de l'A-mort, música
Entre projecte i projecte, Clara Peya ha fet un petit parèntesi per publicar Analogia de l'A-mort, un disc "no pensat sinó sentit, que havia de néixer ara o no néixer". Tal com explica Peya: "Aquesta música intenta abraçar la foscor, no enlluernar-se amb la llum, respirar malgrat tot i acceptar el buit d'un crit silenciós. El meu crit fet cançó. Cançó que comença i acaba però que sempre segueix caminant, a les palpentes. Aquest disc és la sinopsis d'un any ple de vulnerabilitat, contradiccions, exposició i dolor. De reconeixements que no reconec i de salts massa alts. De trencar-se les dents i de murs que no es poden creuar. De posar alcohol a la ferida i d'aprendre a aixecar-se. De marxar lluny per estar a prop i de començar la casa per la teulada. Un any de passar molt fred i sentir que des de l'altre costat hi ha gent que em canta." Les cançons d'aquest treball les podrem sentir en directe un sol dia (el mateix que surt a la venda): el divendres 6 de desembre a l'espai Utopia 126. N'estrenem el videoclip de Re-üll, fet per la productora l'Upuntvuit.


De huir hablan los pájaros, el hambre y el tormento.
De huir hablan tus ojos en cada movimiento. 
Aprendimos que el amor nos curaría la añoranza
y saltamos al vacío sin asegurarnos las alas. 

Y ahora en el abismo de esta caída libre
recuerdo tus andares desnuda y orgullosa,
que callaste por costumbre sabiéndote mariposa,
que el precipicio de tu boca susurraba una condena.
 
Y de flor en flor, dolor en rama,
olvidaste que el amor nos curaría las entrañas,
y de flor en flor, huida en vena,
me llenaste de autopistas y salidas de emergencia.
 
Sabes, tu oído está repleto de canciones mal cantadas,
huérfanas mis manos, solo abrazan siluetas,
que el sonido les da rostro y se parecen tanto a ti,
y que me miran de reojo y es imposible dormir.

Y tú, en la lejanía, soledad en compañía,
buscando aquel amor que te meza las heridas,
contando estrellas,
maquillándote la piel para borrar mis huellas.

Y yo, habitando aceras, sintiendo a latigazos,
alimentando el deseo de descansar en tu regazo,
llenando hasta los pozos,
sabiendo que tus sombras me miran de reojo.
 

Foto: Sílvia Poch

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra