Música

Nada de nada

Lídia Pujol homenatja Cecilia sota un cel gravat per 130 persones confinades

Lídia Pujol: «És impossible que ens estimin igual com estimem»

| 06/07/2020 a les 20:00h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Cecilia, Lídia Pujol, música, cançó
Evangelina Sobredo Galanes, més coneguda com a Cecília, va néixer a Madrid l'11 d'octubre del 1948 i va morir en un accident de cotxe el 2 d'agost de 1976, quan només tenia 27 anys. Encara avui en recordem Un ramito de violetasDama, dama o Amor de medianoche. 

Lídia Pujol li ha volgut retre homenatge amb el disc Conversando con Cecilia, que sortirà a finals d'any i que us convidem a tastar presentant-vos-en el primer avançament, Nada de nada: "Des de fa més de dos anys, la veu de Cecilia ressona en el meu context vital i relacional. A poc a poc, cantar els seus versos s'ha tornat quelcom íntim, natural i necessari. No sols m'interpel·la el contingut, sinó la forma d'interpretar-lo. Cecilia no jutja, no acusa, no hi ha empipament. Amb certa ironia, tranquil·la i amablement, explica el que veu i parla des de la pròpia experiència." "La lletra de Cecilia posa en relació allò insignificant amb la possibilitat d'infinit. I ara més que mai, ens ofereix l'oportunitat d'afrontar les pors, de buscar espais de trobada." 


I en el vídeo, aquest espai és el cel: 130 persones, de matinada, al migdia, al vespre, amb sol, pluja, núvols, han alçat la mirada i l'han gravat des de la casa on estan confinats: "Simbolitzen l'anhel d'amor i llibertat per dessobre de la funcionalitat, la repetició, les presses, el control, l'obediència, el consum sense mesura. Nada de nada: som res i alhora tot. De ningú i alhora som tots."


La espuma del mar,
un grano de sal o de arena.
Una hebra de pelo,
una mano sin dueño,
un instante de miedo,
una nota perdida,
una palabra vacía en un poema,
una luz de mañana
así de pequeña soy yo,
nada de nada.

Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.
Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.

Un copo de nieve,
una lluvia que llueve,
un pensamiento,
un abismo entreabierto,
una palabra callada,
un lo siento,
un paso sin huella,
soy un camino que no tiene destino,
una estrella apagada,
así de pequeña soy yo,
nada de nada.

Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.
Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.

Un soplo de vida,
una verdad que es mentira,
un sol de invierno,
una hora en tu noche,
el silencio de adioses,
un sin quererlo,
un segundo en tu sueño,
soy un peldaño subiendo tu escalera,
una gota sin agua,
así de pequeña soy yo,
nada de nada.

Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.
Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.

Foto: Ada Vilaró

COMENTARIS

Música i vida
Pilar Anglada , 07/05/2020 a les 14:29
+10
-0
Pura emoció Lidia, escoltar la teva música i reflexions t agraeixo la teva valentia i humilitat parlant de quin sentit volem donar a la nostra vida, treball difícil però necesari
Precioso recuerdo
Mayte Egea, 10/05/2020 a les 14:59
+2
-0
Lidia, eres muy buena.
Estás llena de sensibilidad.
Lidia Pujol
Jean-François, 12/05/2020 a les 15:32
+0
-0
Escoltant aquesta canço que no coneixia (cal dir que el patrimoni de cançons catalanes o espanyoles no és el tema quotidià de cada francesos sobretot quan igual que jo no tenen ni una arella ibérica, doncs...) sento com una mena de proximitat amb la meva ment és estrany... La Lidia la canta molt bé la seva veu trenca el silenci sense fer sorolls com per màgia...Gràcies a tu i a 14. Jean-François
Cecilia. Gran artista.
Adso de Melk, 12/05/2020 a les 17:55
+2
-0
També té un altre éxit, "Mi querida España". Una cançó plena de missatge. Imposible d'obviar en el seu repertori.
Gràcies.
Jordi Porta, 13/05/2020 a les 00:56
+3
-0
Sempre m'han emocionat molt les cançons de Cecilia. Aquest tema cantat per tú Lidia, és sencillament extraodinari, la teva veu, sensibilitat i complicitat en la poesía, és un autèntic plaer. Gràcies!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra