14 pensaments

L'esperit rebel d'Ibsen

14 reflexions de l'autor noruec, que deia que «la majoria mai té la raó»

| 23/05/2020 a les 00:01h
Especial: 14 pensaments
Arxivat a: Biblioteca, 14 pensaments, Henrik Ibsen, reflexions
Henrik Ibsen va néixer el 20 de març de 1828 a Skien (Noruega) i va morir el 23 de maig de 1906 a Oslo. Abans de fer els vint anys va començar a escriure teatre, apropant-se cada vegada més a l'escriptura realista i social. Defensava que l'autor té el deure de denunciar els problemes de la societat i analitzar el temps en què viu. Reivindicava la veritat i la llibertat individual, amb la voluntat de destapar els prejudicis i les desigualtats. Recordem el poeta i dramaturg noruec amb 14 reflexions seves.

Foto: Gustav Borgen - collection of the Norsk folkemuseum

 
1. Mil paraules no deixen una petjada tan profunda com ho fa una sola acció.

2. El veritable esperit rebel és el que busca la felicitat en aquesta vida.

3. La nostra és una societat masculina i fins que no hi entri la dona, no serà una societat humana.

4. Una comunitat hauria de ser com un vaixell, qualsevol hauria d’estar preparat per agafar el timó.

5. El primer deure d’un home és ser ell mateix.

6. La societat es fonamenta en la veritat i la llibertat.

7. La majoria mai té la raó.

8. Déu és una necessitat per a molta gent, però això no significa que realment existeixi.

9. Quina cosa més estranya, la felicitat! Ningú sap on, ni com, ni quan arriba, però ho fa per camins invisibles, a vegades quan ja no l’estem esperant.

10. L'home més fort és el que resisteix la soledat.

11. Si no pots ser el que ets, sigues amb sinceritat el que puguis ser.

12. Ningú és més esclau que el qui es considera lliure sense ser-ho.

13. No hi ha pujada, per pedregosa que sigui, que dos no puguin pujar junts.

14. Si ho donessis tot menys la vida, has de saber que no hauries donat res.

COMENTARIS

Sobre el mar de Nazim Hikmet
Ramón Solé Pons: , 24/05/2020 a les 17:15
+0
-1
Sobre el mar, nube roja! En su interior, pez amarillo, en el fondo, alga azul, en la orilla hombre desnudo, está quieto, pensando. No se si ser nube o barco, o no se si ser pez o alga, Ni una cosa ni la otra. Hay que ser el mar, hijo mío, hay que ser el, mar con su nube, su barco, con su pez, y su alga.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»