Digueu-me rara, però he acabat Apropiació indeguda de Lena Andersson i he hagut de córrer a escoltar Total eclipse of the heart de Bonnie Tyler. Novel·la i cançó han quedat unides per gentilesa de l’amor més universal, el mateix que pateix l’Ester, protagonista de la novel·la, i el culpable de transformar la veu trencada de la Tyler en patiment punyent, el mateix que injecta les dosis de desesperació i de teatralitat que fan que perilli la seva dignitat com a dones i que quedi en evidència la seva absoluta dependència emocional.
Però anem per parts, perquè aquesta és una novel·la digna de trossejar, subratllar i després muntar sopars amb amics per treure el tema a debat; compreu vi: el necessitareu.
Per començar té un subtítol que és tota una declaració d’intencions: Apropiació indeguda. Una novel·la sobre l’amor. Lena Andersson, l’autora sueca que ha parit la criatura en qüestió, deixa clar doncs que no és una novel·la d’amor sinó sobre l’amor. Recordeu aquell joc del ¿Quién es quién? Doncs apa, ja podeu abaixar les cares de tots aquells que teníeu ganes de novel·la romàntica i apassionada. Ens quedem només els que gaudim de la descripció analítica dels mecanismes psicològics que es generen dins el cervell quan ens enamorem.
I aquí va la història. Ester Nilsson, poeta i assagista, dona cultivada i racional de trenta-un anys que també corre maratons, rep l’encàrrec de donar una conferència sobre el cèlebre artista Hugo Rask; quan es coneixen ell queda embadalit arran del treball adulador que ella presenta sobre la seva figura i ella, ai ella!, ella pobreta deixa el seu nòvio i es llança a una relació més aviat imaginària amb l’Hugo. Dins el seu cap tocat per Cupido, està convençuda que d’alguna manera ja són parella i, siguem clars, l’Hugo resulta ser un hipòcrita respectable per la seva obra, però un hipòcrita narcisista al capdavall, que amb la seva actitud tòxica i distant aconsegueix obsessionar l’Ester i transformar la persona sensata i perspicaç que era en un ésser vulnerable i dependent.
Un argument gastat, direu, i sí, sens dubte ho és, però us asseguro que funciona com l’escenari perfecte per disseccionar les relacions de parella i anar més enllà encara i arribar a tocar l’ànima humana i tot el que té d’irracional. Acostumats com estem a llegir novel·les d’amor minades de floritures i sentiments ensucrats, Lena Andersson amb prou feines es molesta a descriure el paisatge, la vida i les històries que porten a les espatlles els personatges, i amb una ironia mordaç que sovint arrenca rialles, sobretot quan deixa espai al buit que obliga l’Ester a interpretar i imaginar constantment, ens regala un estil minimalista, precís i un pèl eixut però suficient per teixir l’atmosfera dels contratemps d’una quotidianitat que reconeixem fàcilment.
Si he de dir-ne algun però, el col·locaria sobre aquest regust de recerca teòrica un pèl massa laboriosa en algun punt, que resta espontaneïtat a la narració. No és gratuïta perquè certament, i aquesta és la gràcia de la novel·la, darrera l’argument hi ha tota una investigació pràctica i experimental sobre les emocions, és només que si filem molt prim, la mà de l’escriptora se’ns fa una mica evident, una mica petita, però jo l’he vist.
Deixant de banda aquest apunt, us animo fervorosament a llegir aquest llibre on no només es parla sobre l’amor, sinó que també s’inclouen interessants reflexions socials i sobre la idea del poder que no deixen de ser un reflex de la sòlida carrera d’Andersson com a analista política influent a Suècia, i que en la novel·la actuen com a paràboles de les relacions entre els dos protagonistes i sumen forces per fer aquesta magnífica deconstrucció de l’amor.
I ara, si us hi animeu, poseu-vos Total eclipse of the heart a tot drap i veureu com una veu masculina que va cantant a pinzellades, nodreix d’esperança malaltissa una Tyler desesperada, propietària d’un cor eclipsat, et voilà, tindreu una representació de totes les Esters i els Hugos que pul·lulen pel planeta.
*La cirereta: Ara entenia que quan pensava en el futur se l’imaginava com una situació molt diferent de l’actual. El futur vindria amb el gran canvi i la tranquil·litat. Algun dia començaria la vida de debò; només calia enllestir la feina que ara tenia entre mans. Aviat tindria temps de llançar-se a tot; només calia arranjar una exposició temporal i la retrospectiva. Aquesta era la seva ideologia i visió de la societat; en el fons, era un utopista revolucionari. El paradís no era només una paraula. La vida podia anar així. Es pot arribar a fer molta feina tot esperant que la vida comenci.
Títol: Apropiació indeguda. Una novel·la sobre l’amor
Autora: Lena Andersson
Traducció: Carolina Moreno
Editorial: Angle Editorial
Pàgines: 176
Primera edició: març 2015
Preu: 17,90€
