«Escric per a qui el món li importa una merda. Per a qui veu primer la bellesa i acaba sent testimoni de la carnisseria. Per a qui veu primer la carnisseria i acaba sent testimoni de la bellesa. Però també per a qui que sempre ha encaixat. Per a qui no li importa res. Per a qui no ha vist mai la bellesa enlloc. I encara menys la carnisseria. Només el perfil de les coses i passar el temps. Gent que pensa com jo i gent que ho troba completament ridícul. Tothom. Tothora. Sigui com sigui.» Al llibre Connectar Kae Tempest (Westminster, 1985) fa un elogi a la creativitat i a la connexió. Us n’oferim 14 fragments de la versió catalana que n’ha publicat Més Llibres en la traducció de Martí Sales.
Foto: Catorze
1. La creativitat és l’habilitat de meravellar-se i el desig de respondre al que ens sorprèn. O, més senzillament, la creativitat és qualsevol acte d’amor. Qualsevol acte que impliqui fer. Normalment s’aplica al món de l’art, però també es pot aplicar al que sigui que facis que requereixi concentració, habilitat i ingenuïtat. Per vestir bé cal creativitat, per exemple. Per criar els teus fills. Per pintar l’ampit d’una finestra. Per cuidar al màxim algú que estimis.
2. L’empatia és recordar que tothom té una història. Múltiples històries. I recordar de deixar espai per sentir la història d’algú abans de córrer a explicar la teva.
3. El problema del reflex és que abans de mirar-nos al mirall ens arreglem. I així el que veiem és el que esperem veure. Abans de fer un cop d’ull furtiu al vidre fosc d’un cotxe aparcat o d’un aparador, ja hem fet la cara o el gest que esperem veure. Ens adaptem pel xoc de l’observació. Veure’ns de veritat demana una aproximació diferent.
4. Per arribar a entendre millor el nostre comportament, ens cal conèixer qui som, no només com voldríem ser sinó com obrem. Com actues segons amb qui estàs? Deixaries passar un comentari racista o homòfob de part d’un conegut perquè interrompre’l i retreure-li trencaria el teu codi social personal? Aquest conformisme social significa que valores més el teu desig d’agradar o d’evitar la confrontació que la teva moral?
5. La insensibilitat, o la desconnexió, és la manca d’un sentir autèntic. Mantenir una relació superficial amb el que sigui que estigui passant mentre alhora ets totalment a un altre lloc. Tan consumits per les preocupacions del dia a dia, els fets reals del dia a dia passen inadvertits o són tan insuportablement concrets que són viscuts de manera hiperrealista com amenaces a la teva vida.
6. Al Llibre vermell, Jung explora a fons la seva idea que una persona està governada per dos esperits: l’esperit dels temps i l’esperit dels abismes. Aquesta idea em va ressonar amb tanta força que es va convertir en una part crucial de la meva comprensió de la condició humana. En la meva lectura, l’esperit dels temps és la part de tu que es preocupa perquè la teva vida encaixi en un relat que puguis digerir, la part de tu que es preocupa pels problemes contemporanis, les tendències imperants i les tasques del dia a dia. La part de tu que t’insta a aconseguir una sèrie d’objectius concrets, ja sigui tenir criatures, trobar parella, deixar de beure o les drogues, o guanyar prou diners per poder marxar de la teva ciutat natal. La part de tu que treballa per alguna cosa concreta. La part de tu a qui importa ser respectat o l’aprovació dels teus col·legues.
7. L’esperit dels abismes és la teva part antiga. La part que respon al món invisible. La part de tu que no té sentit i que parla amb símbols aclaparadors. La teva bogeria, els teus somnis, les teves visions. L’esperit dels abismes es comunica amb arquetips, màscares i formes d’animals. L’atrau la natura i el territori salvatge. L’esperit dels abismes no queda satisfet quan obtens el que l’esperit dels temps et deia que necessitaves per poder viure una vida plena. L’esperit dels abismes veu l’ànima com un ésser viu i independent, i amb això contradiu l’esperit dels temps, per a qui l’ànima és una cosa dependent de l’home, que es deixa jutjar i organitzar, i en podem copsar la circumferència. Vaig haver d’acceptar que el que abans anomenava la meva ànima no era la meva ànima sinó un sistema mort.
8. Ens volem posar a prova. Més que mirar endins, i encarar-nos al que ens manca, tirem enfora, ens endiumengem amb el que estigui de moda o el que sigui que ens farà passar la nit. Per a mi, el camí creatiu va començar amb la necessitat de reconeixement, el vistiplau dels amics. I després va ser un contracte discogràfic. I després els diners, volia viure de la meva obra. I després premis, volia que m’elogiessin. Per què? De què em serveix quan estic a soles? On em porta tot això si no suporto la meva pròpia companyia, si soc incapaç d’estar bé a la pròpia pell, si soc incapaç de veure la meva pròpia bellesa i de fet cremo per dins i voldria destruir-me?
9. Si permets que l’aprovació et defineixi, no tindràs més remei que acceptar que la reprovació et defineixi quan arribi el moment. Si t’influeix l’opinió dels altres, si necessites desesperadament l’acceptació dels altres, si desitges tant el reconeixement per poder superar les pròpies inseguretats, una connexió creativa profunda et recordarà que res d’això et defineix i que de fet, res d’això és important. Si et cal l’aprovació per refermar la teva convicció, no és convicció, és un posat. I no aguantarà el més mínim escrutini.
10. És temptador definir el talent de manera comparativa, però tu no competeixes amb ningú tret de amb tu mateix. Intentes ser millor escriptor (o amant, amic o persona) avui que ahir. Ser millor que algú altre no té absolutament cap mena de conseqüència. Però com se sap si ho has aconseguit?
Com saps si has millorat, si ets «bo» sense basar-te en el baròmetre de l’acceptació, l’aprovació o el reconeixement dels altres?
11. De vegades, la brúixola creativa, l’orgull ferit i un ego fràgil s’assemblen. Tots volen que et posis a prova. Com pots saber a qui obeeixes?
12. Escolta-ho tot. Llegeix tant com puguis. Intenta estar present i connectat amb el que sigui que estiguis fent quan ho estiguis fent. Fins i tot si no et convenç. Pregunta’t el perquè.
13. No existeix l’èxit, en l’escriptura. Només hi ha diversos graus de fracàs. Escriure és fracassar. Una idea és una cosa perfecta. A l’escriptor li arriba en un somni emocionant. L’escriptor reté la idea al cap, al cos; tot l’alimenta. S’ha passat la vida sencera polint l’ofici per passar la idea de l’èter a la pàgina amb les seves mans inútils. Però no estarà bé mai. És impossible que l’escriptor no malmeti la idea mentre s’hi baralla.
14. Si ho forces, no s’obrirà. Si intentes que tingui sentit, mates el sentit. T’hauria de venir amb el moment, fresc. És amb tu, no gràcies a tu. Amb la connexió passa el mateix. No es tracta d’esforçar-te violentament a baixar el ritme. Es tracta de sortir del mig i descobrir el ritme que ja hi era.
Connectar
Títol original: On Connection
© Kae Tempest, 2020
© Traducció: Martí Sales i Sariola, 2021
© mesllibres.cat (Animallibres Editorial, SL)
