Wajdi Mouawad, l'escarabat que ens transforma

L'escriptor i dramaturg expia dimonis a través d'un art brutal, punyent, sagnant, cru, trasbalsador, que se't clava a l'ànima

| 17/06/2014 a les 15:22h
Especial: Retrat
Arxivat a: La butaca, literatura, teatre, Wajdi Mouawad, La Perla, Eva Piquer, Cels
Wajdi Mouawad durant la representació del monòleg 'Seuls'. Foto: Thibaut Baron

Quan vaig sortir de veure Incendis, encara embriagada, vaig escriure al Twitter alguna cosa així com que volia ser Wajdi Mouawad.

Després vaig investigar la biografia de l'autor i me'n vaig desdir. Perquè per escriure el que escriu Wajdi Mouawad, cal haver viscut el seu infern.

“La meva identitat s'ha construït a partir del rebuig de l'altre. Em van ensenyar a odiar els musulmans, els palestins, els israelians, els sunnites, els xiïtes, els jueus, perquè no eren cristians maronites –va explicar el dramaturg quebequès a Barcelona a finals de febrer, quan hi va venir a representar el monòleg Seuls–. Jo he ballat [d'alegria] per la mort d’un home, així és com es va construir la meva identitat. Vaig créixer en un univers contradictori: els meus pares em van ensenyar, amb molt d’amor, a odiar tota aquella gent que no era com jo.”

L'escriptor i dramaturg canadenc d'origen libanès admet: “Dins meu hi ha encara un insecte detestable que no puc matar, però sí domesticar”. En canvi, d’entranyes enfora s’ha reconciliat amb tots aquells que suposadament havia d’odiar: “He posat en escena una obra d’un autor àrab, la meva dona és jueva, el protagonista de la novel·la Ànima és palestí i el meu autor de capçalera és Kafka, que és més proper a mi que la meva família.”
 
Potser per això porta tatuat un escarabat a la mà dreta. I també recorre a l'insecte kafkià quan afirma: "L'escarabat és un animal que s'alimenta sobretot d'excrements, i aprofita part d'aquest aliment per crear una closca de gran bellesa. Un artista és un escarabat que troba, als excrements de la societat, els aliments necessaris per crear les obres que fascinen i commouen els membres d'aquesta societat. L'artista és l'escarabat que es nodreix de la merda present al món per al qual treballa".
 
Ha ballat per la mort d'un home. Va créixer aprenent a odiar. I expia dimonis a través d'un art brutal, punyent, sagnant, cru, trasbalsador, que se't clava a l'ànima talment com el ganivet es clava al sexe de la dona assassinada a la primera escena de la seva primera novel·la, guanyadora del premi Llibreter 2014 en la categoria d'Altres Literatures.
 
Que l'excés de pantalles no ens despisti: a Cels –l'obra que es representa des del 18 de juny a la Biblioteca de Catalunya, sota la direcció d'Oriol Broggi– hi ha l'esperit Mouawad al cent per cent. Hi ha dolor, por, terror, sang vessada, suïcidis. Morts. Hi ha poesia enmig de la barbàrie. Hi ha esperança, malgrat tots els malgrats.

Les tragèdies de Wajdi Mouawad ens transformen. I ens empenyen a voler convertir la misèria moral en art. A l'estil dels grans escarabats.
 

COMENTARIS

gaudint-lo, patint-lo
Jordi Benavente, 18/06/2014 a les 08:37
+0
-0
N'estic llegint (gaudint, i patint) ÀNIMA, i ja tenim també les entrades per a CELS. Molt d'acord amb les teves paraules, Eva. Ja veig que Mouawad ens trasbalsa tant com ens apassiona.
Cels
Àurea, 20/06/2014 a les 15:58
+0
-0
Cels és molt fort, impressionant. Broggi va a totes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La novel·la de Marc Artigau ha sigut guardonada amb el Premi Josep Pla 2019
Imatge il·lustrativa
Vic anticipa la diada convidant una quarantena d'escriptors i il·lustradors
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza una festa per apropar dues ciències a tots els públics
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural ofereix activitats en família per gaudir i aprendre durant els dies de vacances
Imatge il·lustrativa
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
Imatge il·lustrativa
Una curt animat sobre la lluita per mantenir-nos desperts
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort