XV virtuts dels llibreters decents (amb perdó)

(Garbellades de llibres comprats a les vostres llibreries i amanits amb alguna collita pròpia)

| 19/06/2014 a les 11:34h
Arxivat a: Biblioteca, llibreter, Care Santos, literatura
Una llibreria que convida a entrar-hi a St. Martins, New Brunswick (Canadà). Foto: Bill Lapp

I
Útils
Sou, amics, “traficants de droga literària”.
 
Ja sabeu: he buscat la felicitat arreu però només l’he trobada en un racó, llegint certs llibres.
 
II
Abnegats
La literatura respira malament. Té febre sovint. Però continua respirant. El llibreter —com fa Vallard, el llibreter de Pierre Pejú—, s’asseu a l’espona del seu llit i la vigila.
 
III
Ordenats
Sabíeu que no ordenar els llibres per ordre alfabètic és una manera de ser antiamericà? (Ho explica  Lewis Buzbee en un llibre meravellós sobre llibreters Una vida entre llibres: la primera vegada que va venir a Europa, durant els anys 80, les llibreries estaven classificades per editorials. Després, totes van copiar el model americà i es van passar a l’ordre alfabètic.)
 
De l’ordre també en parla Jordi Trieu i Remeneu, pseudònim del llibreter i editor Àngel Millà en un llibret molt divertit que es diu Cent consells del llibreter decent*. A la coberta hi diu que aquests consells han estat
 
Escrits en vulgaris ciència.
Els ha dictat l’experiència
d’un llibreter veterà
que parla clar i català.
 
I això és el que Trieu i Remeneu diu de l’ordre:
 
Llibreter que no té dèries
classifica per matèries
i solament els talossos
ho fan per petits i grossos.
 
IV
Sensibles
N’heu de ser tant, de sensibles, com Firmin, aquella rata de llibreria inventada per Sam Savage, que es menjava un tros d’enciam i li feia gust de Jane Eyre.
 
Sobretot, sigueu sensibles amb els pobres autors vius, que som de mira’m i no em toquis, i recordeu:
 
Mai no diguis la veritat
si qualsevol escrivent
vol saber què està venent
del darrer que ha publicat
Digues que no ho saps ben bé
que el Nielsen és el que té.
I si em vols fer la punyeta
parla’m de l’analfabeta.
 
V
Compassius i terapèutics amb els clients
Heu de consolar els clients que acaben d’adonar-se que en tota la seva vida no tindran temps de llegir-ho tot, pobrets.
I, sobretot, aquest clients postmoderns i atabalats perquè tenen massa coses per llegir. Mentida, ja ho diu Jaume Cabré: qui vol trobar temps per llegir, en troba. És qüestió de prioritats.
 
VI
Coneixedors dels clàssics
Heu de saber que
Entre els escriptors d’abans
n’hi ha, sens dubte, molt grans.
Però trobem en l’antigor
cada llauna que fa por.
 
VII
Pedagogs (per a pares i mares d’aquells que no ho acaben d’entendre)
 
Sabíeu que alguns dels llibres més prohibits a Estats Units són els de J. K. Rowling i Judy Blume?
 
Sabíeu que a Estats Units existeix una llista de temes prohibits per a lectors joves, feta pels editors, entre els quals hi ha les drogues, el sexe, la religió... i les piscines?
 
Perque això no passi a casa nostra us tenim a vosaltres. I també per explicar als pares i mares (sobretot a les mares si fa no fa de la meva edat) que hi ha vida, vull dir llibres, més enllà d’Enyd Blyton.
 
VIII
Savis
Tots sabem que
Un llibre pot ser excel·lent
malgrat no el compri la gent
I una obra aviat esgotada
bé pot ser una pasterada.
 
IX
Somniadors
 
Per què no, en un dia republicà com el d’avui, en què un rei ha plegat i un altre encara no ha vingut.
Cito Sagarra** i fins i tot l’esmeno, quin atreviment, quan diu que
 
President de la República
serà un senyor reposat
que no l’hagin engendrat
a dins de cap casa pública
 
I que bonic que seria
Fer-lo en una llibreria!
 
X
Lents
A les llibreries es fomenta la lentitud.
Per això són aliades dels cafès. “El cafè és un pretext social per deixar-ho tot per més tard”, com va ensenyar-nos Ralph Hattox.
 
XI
Nets
Això per sobre de tot! Perquè
 
Pintar en els llibres ninots
Ho fan els tarit-tarots
I el vici de doblà un full
El té qui li falta un bull
 
XII
Discrets
«Què el puc ajudar?», pregunta
aquell que no és llibreter.
I qui ho és, se sap molt bé,
A amoïnar-te mai s’apunta.
 
I et diuen «Què li poso»
Com explica Savater
S’ha de respondre, lleuger:
«Usted me pone nervioso»
 
 
XIII
Prudents
El saber no creguis gaire
Del llibreter molt xerraire
Ni et pensis que es mama el dit
El que no fa l’erudit
 
XIV
Orgullosos
Ja ho va dir Palau i Dulcet, llibreter barceloní, a les seves memòries:
 
L’orgull de posseir llibres supera la vanitat de ser rei.
 
XV
Realistes
Quin remei, oi? Però sempre optimistes i alegres, això sí.
 
Encara que, per molt espès
que sigui el crit dels nostres planys,
al capdavall
no en traurem res
perquè el món és, ai las! dels capcigranys.
 
Però aquí ens teniu,
Quinze anys després
Vius i de festa, llibreters!
I PER MOLTS ANYS!

 
* Editorial Millà, Barcelona, 1947
** Josep Maria de Sagarra: Poemes satírics. La Campana, 1989.

(Pregó pronunciat durant la festa dels XV Premis Llibreter del 18 de juny del 2014)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal