I què, si la gent no llegeix?

Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables

| 21/04/2016 a les 11:02h
Especial: Sant Jordi
Arxivat a: Biblioteca
Il·lustració: Joan Turu

 


Quan exerceixes d’autora convidada als instituts, sempre encetes la xerrada demanant perdó: ets allà perquè als nanos els han obligat a llegir un llibre teu, i llegir per força (sovint amb la pressió afegida d’haver de fer un examen o un treball sobre la novel·leta en qüestió) no és la millor manera d’aprendre a estimar la literatura.

Les lectures obligatòries a les escoles són un mal necessari: si no n’hi hagués, alguns adolescents acabarien l’educació secundària sense haver obert ni un sol llibre. De petits se’ls ha de fer llegir sí o sí, perquè de grans puguin decidir lliurement si el vici de llegir forma part (o no i no) de la seva vida adulta.

El filòsof francès André Comte-Sponville fa una reflexió que subscrius: “Tinc tres fills que no només m’importen molt més que tots els llibres, sinó que no em preocupa saber quins llibres llegiran, ni si la lectura serà tan essencial per a ells com ho ha estat per a mi. Naturalment, no vull que siguin analfabets. Jo els he llegit històries, els he comprat llibres, els convido a llegir els llibres que van marcar la meva infància, però no vaig més enllà: és la seva vida, no la meva.”

No s’acaba el món per no llegir. S'empetiteix, perd gràcia, s'apaga una mica, però no s'acaba. Ni tan sols podem afirmar que la cultura i la literatura ens fan millors persones: d'excepcions, l'infern n'és ple. A tu et costaria viure sense els llibres, però això no vol dir que els llibres siguin imprescindibles per viure. La majoria de catalans compren un llibre per Sant Jordi i para de comptar, i bé que van tirant.

Cadascú és lliure d’invertir el seu temps a la seva manera. Tu no t’has dedicat mai a pujar muntanyes, i tens amics que són més feliços amb una excursió que amb una novel·la. No té gaire sentit voler-los convèncer que el plaer de contemplar un paisatge és inferior al que s’experimenta llegint segons quins paràgrafs. Tots plegats ja sou grandets. Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables.

Per Sant Jordi dieu t’estimo a les persones que estimeu. I ho feu regalant llibres i roses, com també podríeu fer-ho regalant tasses i grapadores. El problema no és que la gent només compri llibres un dia a l’any i perquè toca. Ni que es llegeixi poc i malament. El problema de debò, l'únic problema que no t'hi vulguis trobar, seria no tenir ningú a qui regalar un llibre o un clavell o una màquina de fer forats.

COMENTARIS

Genial
Rosa Ayxendri Gairal, 22/04/2016 a les 18:08
+1
-0
Més ben dit impossible!
Ja és hora que la tolerància i la llibertat guanyin la batalla.
Com a mestra gaudeixo llegint històries als alumnes, una manera fantàstica d'obrir el camí de la lectura.
Un camí més dels molts que entre pares i mestres els podrem mostrar a fi que, en el moment que els calgui, decideixin seguir-lo. O no.
Mai surt bé quan ho fas a la força
Anònim, 19/04/2018 a les 16:15
+1
-0
Els pares em llegien comptes i m'agradava, em compraven còmics.
Les lectures de l'escola eren totes obligatòries. Sovint no les entenia. Les tenia de llegir en un idioma q no era el meu.
D'adolescent llegia els resums per poder passar l'examen.
De gran se'm fa dificil acabar un llibre ...
Però per S. Jordi és important q algú pensi amb mi com persona.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida