Fora de sèries

El cunyat

El seu germà no havia previst morir-se tan aviat –el que resulta força comprensible, fins i tot per a un enginyer jueu

| 29/04/2016 a les 21:31h
Especial: Fora de sèries
Arxivat a: La butaca, Fora de sèries, sèries, Weeds
S02E08 Andy Botwin (Weeds-Showtime) 2005-12

Foto: Showtime


El seu germà era el millor. El fill perfecte, el marit perfecte, el pare perfecte. Fins i tot era un bon jueu. Però ja ho diuen que sempre se’n van els millors, i el Judah va marxar massa d’hora –amb quaranta-un escassos anys– i d’una manera ben estúpida –d’un atac de cor mentre feia fúting–.
 
L’Andy s’acosta el porro als llavis i en fa una llarga pipada: ell era tot el contrari –deixa anar el fum a poc a poc–, un puto desastre. Però almenys no feia fúting, i encara era viu. Collons, que bona era aquella merda.
 
No tenia gaire clar perquè s’havia presentat a Agrestic, a casa de sa cunyada (o excunyada, tampoc no acabava de tenir gaire clar si es mantenia el parentiu en aquests casos). Aquella urbanització residencial perfecta, amb les seves casetes unifamiliars perfectes, plenes de famílies perfectes amb jardins i gossos perfectes, semblava el lloc perfecte per morir-se de fàstic.
 
Mai no s’hauria imaginat que acabaria instal·lant-s’hi.
 
El seu germà no havia previst morir-se tan aviat –el que resulta força comprensible, fins i tot per a un enginyer jueu– i havia deixat la família amb una mà al davant i l’altra al darrere. La Nancy s’havia hagut d’espavilar tota sola per mantenir els dos fills i les despeses de viure al paradís, i calia reconèixer que se n’havia sortit prou bé: en quatre dies s’havia convertit en la camell més important de la zona. La seva maria era cosa fina i les vendes anaven d’allò més bé. El Doug, el seu comptable –i el seu millor client– en podia donar fe.
 
Fa una nova pipada, mig acluca els ulls i branda el cap en senyal de reconeixement. S’obre la porta del carrer i entra la Nancy. La bossa en una mà i el cafè gelat en un got de plàstic a l’altra. Els cabells, llargs i embullats, escampats damunt les espatlles. Aquella cara de nena. I aquells ulls que han vist coses que les nenes ni s’imaginen.
 
La Nancy li clava una mirada lentíssima, s’acosta el got a la boca i xarrupa la canyeta.
 
I aquella boca.
 
–Què coi hi fots aquí, Andy?
 
Què més podria demanar?

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys