Set. «Mon manège à moi»

Un, dos, tres, quatre, cinc euros de benzina, tapar el dipòsit, tancar el seient, col·locar el sortidor a lloc

| 05/08/2014 a les 10:37h
Especial: Tres jocs d'auriculars
Arxivat a: El piano, Tres jocs d'auriculars, Edith Piaf, música
Foto: Gaelx

El cambrer va venir des del bar amb un somriure de dents amagades immens i un plat de pimientos de Padrón, el va deixar a la nostra taula i va anar a demanar què volien els de la taula del costat. Ens vam mirar estranyats i quan, de tornada, va tornar a passar pel nostre costat ell el va aturar.
 
–Perdona, ¿puede ser que los pimientos sean para otra mesa?
–No, no, invito yo.
–¡Ah! Oh, ¡gracias! vam fer, i se’n va tornar cap al bar somrient, ara amb l'esquena.
 
Era un vespre de dilluns de final de juny i sèiem, tots tres, al voltant d’una taula a la plaça Osca amb cerveses, un kebab a mig menjar, un cendrer a mig omplir i un plat de pimientos de Padrón. Ells dos feia una estona llarga que hi eren quan vaig aparcar la moto i, després d’una abraçada i un petó immensos vaig aparcar-me amb ells a parlar de la vida, de les nostres vides i dels quès i els coms de l’últim any. Amb ell ens anem veient quan s’encarta amb aquella calma dels trenta minuts de distància en metro; amb ella ens veiem i fem cerveses per Skype quan podem i la diferència horària –a Bogotá sempre és més aviat que a Barcelona–ho permet.
 
Mentre xerràvem, a mig buidar copes de cervesa i a tres quarts d'omplir el cendrer, un noi amb ulleres de sol a quarts de deu del vespre i tot un estoc de penjolls al voltant del coll se’ns va acostar de la manera amb què s’acosta algú que no et coneix però compta que, com que serà més o menys amable, li donaràs el cigarret que t’està a punt de demanar.
 
¿Me invitáis a un
Sí, claro –ell va agafar el paquet de tabac i el va obrir per oferir-li un cigarret.
...pimiento? ¿Puedo?
 
“Un pimiento?”, ens vam mirar els tres. “Vol un pimiento?”
 
Adelante, claro, claro, mh … cógete un par si eso.
–Gracias, eh –va agafar un pimiento de Padrón, se’l va ficar a la boca, va fer unes passes i vam sentir com demanava un cigarret a la taula del costat.
 
A l’hora de dinar de dos dies després vaig anar a buscar la moto. L’havia deixat allà aparcada, al costat de la plaça Osca; amb les cerveses se’ns havia fet una mica massa tard i una mica massa fosc per ser només dilluns i havíem decidit acabar de fer exaltació de l'amistat mentre tornàvem cap a casa compartint taxi. Vaig girar les claus al contacte i el pilot de la benzina es va encendre. Vaig situar mentalment la gasolinera més propera –Paral·lel/Lleida–i vaig resar-li a algú arribar-hi sense haver d'arrossegar la moto.
 
Pel poder del poc trànsit de l'hora i les meves pregàries –segur–, en menys de cinc minuts pujava la moto al cavallet, em treia el casc i entrava i sortia de caixa havent deixat anar un "bona tarda, cinc euros de noranta-vuit al tres, sisplau" per la boca. Un camió engegat i quiet feia ressonar el motor pertot. Vaig obrir el seient de la moto i el tap del dipòsit i amb la mà dreta vaig buscar el sortidor de noranta-vuit amb el casc penjant-me del braç, fent nosa.
 
Un, dos, tres, quatre, cinc euros de benzina, tapar el dipòsit, tancar el seient, col·locar el sortidor a lloc; clecs metàl·lics i remor de camió repicant per les parets de l'espai triangular i gairebé buit de la benzinera. I en un petit espai de silenci, quan no passaven cotxes i algun motor de més s'havia aturat, vaig sentir música. Sonava com de ràdio antiga sota una muntanya de mobles vells, lluny i afònica. No venia de caixa ni de cap cotxe, ni tan sols del camió que gastava benzina quiet i engegat a uns metres. Em vaig tombar a mirar el sortidor tres. Hi vaig veure un altaveu, d'aquells que normalment deixen anar només fórmules com "ha escollit benzina tal, sense moure el vehicle passi per caixa". Vaig acostar-hi l'orella i entre motors nous que arribaven, el camió, el trànsit i el migdia hi vaig sentir la veu de la Piaf.



@drudibuixa

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
29/06/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades