Som el que estimem

A vegades jo també m’he rebregat al fons del fons de l’últim calaix

Passarà el temps i estarem junts

| 16/08/2016 a les 14:31h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Els Pets

Foto: Gemma Ventura


T’he trobat. Tot d’una. Doblegada i desorientada entre jerseis i bufandes. Què hi fas aquí, al fons de la maleta del fred? Justament l’última que em faltava per obrir de les mudances. Creu-me que t’he buscat per tot arreu. Et vaig comprar l’estiu passat, abans que comencés el concert i cantés que la vida és bonica però a vegades complicada, i em dol i em crema però ara sé que et cal fer neteja, el que dura el cafè és una estona de cel. Ets de color blau. Et vaig passejar per platges, festes majors, a Liverpool, a Mallorca, com si fossis la meva bandera. Sí senyor, som el que estimem. Ni més ni menys.  

Però saps què? A vegades jo també m’he rebregat al fons del fons de l’últim calaix. Sabent de sobres que allà ningú m’hi trobaria. Que potser hi podria viure una tardor, un hivern, una primavera i, a tot estirar, un juny i un juliol. Però encongida a dins, he acabat necessitant un agost. Els meus dits, com qui no vol la cosa, han fet la petita empenta, perquè tocar fons no pot ni cal que duri per sempre.

Només és un gest. Per un sol mil·límetre que s’obre, déu n’hi do com grinyola. I després un altre. Va, una mica més. Llavors entra la primera llum, la que converteix el negre en blau. La que dóna nom al que no entenia, la que em permet veure què i qui hi ha al voltant.

Allò que sóc, allò que estimo. La por que ja no em fa por, la tristesa plorada, els retrobaments, les persones –quatre comptades– que vull a prop i que, d’alguna manera, dins o fora del calaix les he dut cada dia com a samarreta.
 

COMENTARIS

qui et planxa
agnes, 16/08/2016 a les 23:08
+0
-0
Arrugada,vella,plena,important, saber qui la planxa.....
Certament, amiga meva, ens fas pensar
joan-vicenç brau i solà, 18/08/2016 a les 04:26
+0
-0
Certament, amiga meva, ens fas pensar a redós del nostre més íntim sentir de cada dia i ben aprop dels nostres sentiments existencials més amorosits i tendres. T'ho agraeixo. Ben poques persones
tenen aquesta sensibilitat teva tan a flor de pell incloent-hi l'art de la fotografia. Una abraçada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments
Imatge il·lustrativa
El cicle gratuït «Gandules» permet viatjar a diferents dimensions, èpoques i identitats