Es va tancar a la seva habitació durant més d’un any. A fora, a Gaza, hi havia la guerra, la sang, el crim diari. A dins, entre les parets de la seva cambra de nou metres quadrats, el que ella no volia perdre de cap manera: la llibertat per crear. Era una revolució íntima, amb què Nidaa Badwan va voler dir prou a tots els drets que els estaven arrabassant.
L’escenari sempre és el mateix: l’habitació en què es va aïllar, convençuda que un artista només necessita un espai propi on poder treballar. La cambra es va convertir en el seu món i en el teló de fons dels seus autoretrats. Cada fotografia mostra un retall de la seva vida. El títol del projecte, 100 days of solitude, vol ser un homenatge a la novel·la de Gabriel García Marquez, tot i que els dies d’aïllament de Nidaa Badwan van superar de llarg el centenar.
1.
Foto: Nidaa Badwan
2.
Foto: Nidaa Badwan
3.
Foto: Nidaa Badwan
4.
Foto: Nidaa Badwan
5.
Foto: Nidaa Badwan
6.
Foto: Nidaa Badwan
7.
Foto: Nidaa Badwan
8.
Foto: Nidaa Badwan
9.
Foto: Nidaa Badwan
10.
Foto: Nidaa Badwan
11.
Foto: Nidaa Badwan
12.
Foto: Nidaa Badwan
13.
Foto: Nidaa Badwan
14.
