El meu professor de literatura

Per entendre el món una mica millor

Però tots ells em van fer sentir que la literatura era alguna cosa més

Les dues més atractives

Especial: El meu professor de literatura
Arxivat a: Biblioteca, literatura, professor

Foto: RSL Images


M’imagino que em puc considerar afortunada, perquè quan els amics del col·lectiu Pere Quart em van demanar que els escrivís un text sobre el meu professor de literatura, vaig tenir treballs a pensar quin triaria; n’he tingut més d’un, més de dos i fins a cinc que em van fer agafar el gust pels llibres.
 
Alguns ho eren en el sentit estricte de la paraula, vull dir que impartien aquesta matèria directament; altres em donaven classe d’assignatures afins, com ara Introducció als estudis literaris o Crítica literària o fins i tot Grec. A uns me’ls vaig trobar a les aules dels ja remots BUP i COU i a altres a la Universitat, però tots ells em van fer sentir que la literatura era alguna cosa més que una tirallonga d’obres i anys i moviments literaris on enquibir autors i, de vegades, però no amb freqüència, alguna autora.
 
A tots ells els vull agrair que em fessin descobrir el valor dels clàssics –els de Grècia però també els del segle d’Or–, que m’incitessin a llegir literatura del XIX, autòctona i forana, que em fessin veure les relacions entre els llibres i la vida, que em forcessin –una micona, amb bones paraules i sense excessos– a llegir obres que, d’entrada, no m’hagués llegit i que ara celebro profundament haver degustat plana a plana.
 
A tots ells, gràcies: Octavio Iglesias, Germán Salgado, Jordi Llovet, Ramon Pla i Rosa Navarro, quatre professors i una professora que em van parlar de Rilke, d’Esquil, de Garcilaso, de Calders, de Capote, de Montserrat Roig, de Clarín, de Riba, de Cortázar, de Dostoievski, de Sòfocles, de Pla, de Joyce, de Rodoreda i de tants i tants altres i em van fer sentir prou curiositat per llegir-los i me’ls van fer estimar. Tots ells van ser capaços de fer-me entendre que l’assignatura i el tràmit d’aprovar-la era el camí per descobrir companys de viatge com la Mila, el Senyor Esteve, Madame Bovary, Samuel Pickwick, la Colometa, els germans Karamazov, Fermín de Pas o Lisístrata, per citar-ne només alguns. Què hauria estat de mi, de nosaltres, de tots els alumnes actuals, passats i futurs sense aquestes mans amigues que ens han ajudat a conèixer i a descobrir que altres abans de nosaltres també van contemplar el món perplexos i van mirar d’entendre’l una mica millor, explicant-se’l i explicant-lo a través de les seves obres? Que estrany comprovar als setze, divuit, vint anys que allò que hem sentit, que ens ha sorprès, que ens ha commogut, que ens ha fet sentir únics i diferents, essencialment originals, és el mateix que un altre home o una altra dona va sentir fa dos-cents anys, cent, cinquanta, ahir mateix.

Som hereus d’una tradició, del fruit d’allò que altres, amb anterioritat a nosaltres, han pensat, reflexionat, sentit i sobretot expressat amb les seves obres abans de la nostra arribada; és de justícia i alhora imprescindible que coneguem les novel·les, els poemes, les peces dramàtiques, els assajos, els contes que ens expliquen i que ens fan entendre qui som, d’on venim, quina és la nostra posició en aquest món canviant i sovint incomprensible.
 
Em penso que a cap d’aquests professors meus, potser per una timidesa fruit de la inexperiència i la joventut, mai no els vaig agrair el que van fer per a mi. Que serveixi aquest article per fer-ho ara públicament.



* Amb la intenció de contribuir a recuperar la literatura als centres d’ensenyament secundari i de revalorar la figura del professor que ensenya a llegir, escriure i pensar a través dels llibres d’ara i d’abans, el Col·lectiu Pere Quart ha començat una recollida de textos de diversos escriptors. Punt de partida: evocar-hi la persona, el moment o les circumstàncies que els van fer estimar l’escriptura, la creació i el món de la cultura.

Davant del constant menyspreu pel treball literari en l’organització de l’ensenyament tecnicista i destructor de l’esperit crític que ara es fomenta i publicita, considerem que urgeix reivindicar la reflexió que aporten les obres dels autors i dels savis que ens han precedit. Perquè l’ensenyament ha de formar ciutadans que vulguin canviar el món, no pas adaptar-s’hi ni rendir-s’hi. I perquè, si s’ha de construir un nou país, el volem més culte, lliure, ric, desvetllat i feliç.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer