Tast editorial

Com educar en el feminisme

Ensenya-li a ser sincera i amable i valenta, anima-la a dir el que pensa

Tothom hauria de llegir aquest llibre

| 28/07/2018 a les 13:30h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial
"Quan, fa un parell d'anys, una amiga de la infantesa que s'ha convertit en una dona brillant, amable i forta em va preguntar com havia de criar la seva filla perquè fos feminista, el primer que vaig pensar va ser que no ho sabia."

Tot i això, i sabent que el feminisme comença en l'educació, l'escriptora Chimamanda Ngozi Adichie (Nigèria, 1977) va escriure una carta amb un recull de consells a la seva amiga Ijeawele, que, amb en Chudi, la seva parella, havien tingut una nena, la Chizalum. En llegim catorze, publicats a Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo (Penguin Ranom House). Són consells que desafien els estereotips i el sexisme amb tres paraules clau: el respecte, la igualtat i l'amor.

 

Foto: Amanda Tipton


1. Tothom tindrà una opinió del que hauries de fer, però el que és important és el que tu vulguis i no el que els altres volen que vulguis. Rebutja, si us plau, la idea que maternitat i feina s'exclouen mútuament. 

2. Permet-te espai per fracassar. Una mare principiant no ha de saber necessàriament com calmar un nen que plora. No donis per fet que hauries de saber-ho tot. Llegeix llibres, consulta internet, pregunta a pares més grans o simplement aplica el sistema de prova i error. Però, per sobre de tot, centra't a seguir sent una persona plena. Pren-te temps per a tu. Cultiva les teves pròpies necessitats.

2. Feu-ho junts, el pare i la mare. [...] I sisplau rebutja parlar d'ajuda. Chudi no està «ajudant-te» a cuidar la teva filla. Està fent el que ha de fer.

3. Ensenya a la teva filla que els «rols de gènere» només són una bestiesa. No li diguis mai que ha de fer alguna cosa o deixar-la de fer «perquè és una nena».

4. La trista veritat és que el nostre món és ple d'homes i dones a qui no els agraden les dones poderoses. Ens han fet creure tant que el poder és masculí que una dona poderosa ens sembla una aberració. I com a tal la vigilem. [...] Jutgem amb més duresa les dones poderoses que els homes poderosos.

5. Ensenya a Chizalum a llegir. Ensenya-li l'amor pels llibres. La millor manera de fer-ho és mitjançant l'exemple. Si et veu llegint, comprendrà que llegir és valuós. Si no anés a l'escola i només llegís llibres, possiblement sabria més que un nen educat de manera convencional.

6. Ensenya-li a qüestionar el llenguatge. El llenguatge és dipositari dels nostres prejudicis, creences i presumpcions. Però per ensenyar-li això hauràs de qüestionar el teu llenguatge. Una amiga meva assegura que mai dirà «princesa» a la seva filla. La gent ho diu amb bona intenció, però «princesa» és una paraula carregada de presumpcions, de la delicadesa d'ella, del príncep que la rescatarà, etcètera. La meva amiga prefereix «àngel» i «estrella».

7. Ensenya-li que si critiques X en les dones però no ho critiques en els homes, potser no tens un problema amb X, sinó amb les dones.

8. Ensenya-li a plantejar preguntes com: Quines coses no poden fer les dones perquè són dones? Aquestes coses gaudeixen de prestigi cultural? En aquest cas, per què només se'ls permet als homes realitzar activitats que tenen prestigi cultural?

9. No parlis mai del matrimoni com un mèrit. Troba maneres d'aclarir-li que el matrimoni no és un mèrit ni alguna cosa a què ha d'aspirar. Un matrimoni pot ser feliç o desgraciat, però no un mèrit.

10. En lloc d'ensenyar a Chizalum a agradar, ensenya-li a ser sincera. I amable. I valenta. Anima-la a dir el que pensa, a dir el que opina en realitat, a dir la veritat. I després, lloa-la quan ho faci. [...] Demostra-li que no necessita agradar a tothom. Digue-li que si no agrada a algú, hi haurà altres persones a qui sí que agradarà.

11. Si li agrada el maquillatge, deixa que es maquilli. Si li agrada la moda, deixa que s'arregli. Però si no li agrada ni una cosa ni l'altra, deixa-la tranquil·la. No creguis que criar una feminista consisteix a obligar-la a rebutjar la feminitat.

12. Digue-li que el seu cos pertany a ella i només a ella, que mai hauria de sentir la necessitat de dir «sí» a alguna cosa que no vulgui o per la qual se senti pressionada. Ensenya-li que dir «no» quan «no» és el que li sembla correcte és motiu d'orgull.

13. Ensenya-li que l'amor no és només donar, sinó també rebre. És important perquè a les nenes els transmetem subtils exemples sobre la vida: ensenyem a les nenes que un component primordial de la seva capacitat d'estimar és la capacitat de sacrificar-se. Als nens no els ho ensenyem. Ensenya-li que per estimar ha d'entregar-se emocionalment, però també donar per fet que rebrà.

14. Ensenya-li que no faci universals els seus principis i experiències. Ensenya-li que els seus principis només són per a ella, no per als altres. Existeix només una humilitat necessària: comprendre que la diferència és normal.

 




 
Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo



 © Chimamanda Ngozi Adichie
 © De la traducció: Cruz Rodríguez Juiz
 © Penguin Random House Grupo Editorial, 2017

COMENTARIS

Instruccions de la bona feminista
Riudaura, 10/03/2017 a les 16:06
+6
-64
Discrepo. A partir de tot el què critiquen i reivindiquen les feministes, per ser una bona feminista, ha de:

1-Creure que l'home i la dona son exactament iguals. Exactament. En gustos, en capacitats, en costums, en instints, amb necessitat de criar el fills, etc. I passar olímpicament del què diu la ciència.
2-Com a iguals que s'ha decidit que som, s'ha d'exigir que home i dona sigui al 50% en tot. 50% dels enginyers, 50% dels paletes (ai! perdó, això no), 50% dels alcaldes, 50% dels que fan carrera universitària (ai! perdó això no ho toquem que ara les dones son majoria amb un 60%) 50% en gimnàstica rítmica, 50% en boxa, etc.
3-S'ha d'entendre com una guerra de sexes en que l'home és l'enemic. S'ha de considerar els homes uns masclistes i dolents i les dones uns éssers angelicals i bons. La ciència, altra vegada que la donin pel sac. Segur que és heteropatriarcal!
4-Per tant, s'ha d'aconseguir que les dones dominin el poder. A partir d'aquell moment ja és l'inici de la victòria sobre els homes. Les lleis contra ells que ja existeixen, es faran encara més dures de forma que es convertiran en els esclaus d'elles.
Llavors, per suposat, ja no caldrà dissimular dient que volen la igualtat.
Resposta a Riudaura
gloriapetita, 10/09/2017 a les 20:19
+28
-3
Ei...has repetit fil per randa els arguments dels masclistes. I no, el feminisme no és això del que parles.
Fes-t'ho mirar...
Resposta a Riudara
Anònim, 11/09/2017 a les 14:40
+9
-0
És increïble q encara hi hagi gent com tu pensa q això és el feminisme... Em desanima veure q encara estem amb aquestes històries...
Riudaura
Anònima, 11/09/2017 a les 22:57
+1
-5
En fi... què puc dir-te...

Ets un missògin traumat.
Qui t'ha deixat per un altre, eh?
Saps què, que no m'interessa pas. Tampoc no seria pas excusa.
Sols espero que no engrossis pas massa la llista de dones assassinades per gent amb aqueix ideari que promous.
Lamentable
Adela Torres, 16/09/2017 a les 09:44
+7
-1
Si, lamentable em sembla el que una dona feminista insulte d'aquesta manera. Em fa vergonya com feminista que soc que sutilitze com argument a la contra la posibilitat de que Riudaura siga un assassí o una persona amb una decepció sentimental. Perquè no et mires tu l'odi que acumules? El feminisme no es una guerra contra els homens ni una canalització de les frustracions emociónals. Deu ser lluita, filosofia i educació. Però mai enfrontaments individuals i carents d'arguments socials, econòmics i polítics. Intente educar en el feminisme i no sempre quallen les intencions pedagògiques. Però t'assegure que els meu fill no es cap assassí ni la meva filla una maltractada. Si mes no, son dues persones veritablement exitoses a gairebé tots els àmbits de la seva vida. Sigam raonables, no? D'una altra forma la teva guerra esta perduda i la nostra lluita desprestigiada
Riudaura això que sents és por
klorofila, 20/02/2019 a les 09:38
+4
-0
Es lícit que hom o don pensi com vulgui. Cadascú té la seva ètica, la seva moral i els seus valors.
També es cert que discrepo en tots els tòpics, exageracions i arguments demagògics que plateges.
Ningú diu que siguem iguals, EVIDENMENT NO HO SOM NI VOLEM SER-HO, però si iguals en drets, oportunitats, llibertat. A dia d'avui segueix no sent així.

Entenc que sentis por, una emoció molt vàlida que ens ajuda a protegir-nos d'allò desconegut. La por només es supera amb valentia, valentia de mirar fora dels teus propis "prejudicis" o de la propia visió del món (que mai es objectiva, es la teva, pero entèn que altres podem tenir la NOSTRA! i és igual de vàlida.).

- La represetació femenina als càrregs de poder polític, empresarial, econòmic segueix essent minoritaria (per tant no hi ha igualtat)
- El llenguatge, que és l'eina per la que els humans coneixemen el món, estructurem el pensament (sóc psicopedagoga i sé del que parlo)... es sexista. El masculí no inclou el feminí, la idea es que queda tapat, a sota. Per tant no hi ha igualtat.
- Dia a dia veiem a les pel.lícules, series, publicitat una imatge de la dona que s'adecua poc a la realitat, carregada de tòpics que segueixen senyalant com "HA DE SER UNA DONA". I es cert que també reflexen tòpics de masculinitats tradicionals, que també hauriem de superar.

LES FEMINISTES NOMÉS VOLEM LA IGUALTAT, VOLEM SER LLIURES, VOLEM RESPECTE. És tant amenaçador?
Feminisme
Anònim, 08/03/2019 a les 22:53
+2
-0
Diccionari Normatiu Valencià

Feminisme. 1 m. SOCIOL. Moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat dels drets de la dona respecte als del home.
Riudaura, LAMENTABLE
Anònim IGUALISTA i no feminista (em refereixo al mateix), 06/03/2020 a les 12:35
+0
-0
Tots els teus comentaris són hembristes i no feministes, que per cert, el feminisme s'hauria d'anomenar "igualisme" ja que es busca la igualtat.

1. NO s'ha de fer creure, S'HA de dir el que és i com és, es a dir cientificament i no passar ja que diuen la realitat com és.
2. MAI he vist una feminista a la guerra, i si vols el 50% apren a disparar, però no contra els homes sinó als enemics de la guerra. I a sobre depen dels teus gustos el que vulguis fer, no estar OBLIGATS per tenir tot al 50%.
3. En aquest punt ja començes a dir coses lamentables, no es una guerra va de conviure junts

homes i dones són diferents PERÒ mereixem tots els mateixos drets

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge premiat que convida a gaudir del plaer de la lectura