Tast editorial

Com anar al cel i tornar

d'un amor dolç com panellets de pinyons,/ d'un amor feréstec com els que surten a les cançons

| 23/06/2017 a les 16:55h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial

Foto: Pedro Ribeiro Simões

 

«How would you like this song to be?».

En Brad, que mono, amb el seu cabell panotxa i aquell jersei de llana que no es treia ni per anar a dormir. Amb la seva habilitat per convence'm de les propostes més esbojarrades per vestir les cançons, aquella generositat tan nord-americana que et regalava cada dia, aquella capacitar per entusiasmar-se tan encomanadissa. Mai oblidaré com em demanava de traduir-li les lletres per saber de què parlaven o la seva cara incrèdula quan veia en Joan fotre's tots els crostons de la panera sucats amb oli abans no arribava el primer plat. 

«Seriously, how would you like it to sound?».

Ostres, com l'hi podia dir. Com li dius al teu productor musical què significa per a tu una cançó quan no tens ni idea d'on ha sortit? A més, aquesta era diferent, no l'havia copiat de cap heroi musical meu, aquesta sortia d'algun lloc desconegut, d'un glop d'enyor inesperat. En Joan-Pau, el nostre teclista de capçalera, me l'havia vestit a mida amb un motiu de piano preciós, com de banda sonora de pel·lícula francesa de finals dels seixana que encara la feia més melangiosa, més sentida, més trista. No sabia pas explicar-la, era com un plor que ningú sent. 

«I want it to sound like the best fucking song in the whole album».

En Brad es va posar a riure. 

«Ok, man. Say no more, I think I got you».


Nina de molsa i glaç 
que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.

Et faràs l'esmorzar,
iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,

sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat 
com les paraules que ja no em parles.

Nina de sucre i fang 
que ara jeus al sofà
t'aixecaràs un vespre pressentint aquest final.

I mentre fas el sopar, 
llesques de pa torrat,
l’estómac encongit t'avisarà que s'ha acabat,

sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit en fer-se tard,
no fa pas tant, 
quan em parlaves sense paraules

d'un amor llarg com anar al cel i tornar,
d'un amor boig com pluja seca,
d'un amor dolç com panellets de pinyons
d'un amor feréstec com les pel·lícules d´en Truffaut.

Nina de marbre i sal
que un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.

Remenant els records 
mentre em faig el dinar,
sopa de maravilla i un bistec amb poca sal.

Sense parar de dir-te coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant 
quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg com anar al cel i tornar,
d'un amor boig com pluja seca,
d'un amor dolç com panellets de pinyons,
d'un amor feréstec com els que surten a les cançons.

 






  Lletres

  © Lluís Gavaldà, 2017

  © Bridge, 2017
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La cantautora inaugura el cicle de concerts «Som aquí» a la sala Luz de Gas
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Districte Cultural porta 44 espectacles a 29 equipaments de la ciutat
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum programa un concert del duet integrat per Diego Galaz i Jorge Arribas
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra de quina manera el racisme entra dins dels nostres ulls
Imatge il·lustrativa
Estrella Damm presenta una campanya per donar suport al món de la gastronomia
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actriu, que deia que «tenir fills tampoc no és la garantia de la felicitat»
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir la programació de la Quinzena Metropolitana