Visions

La crosta

La ferida mai no es tanca del tot, però a poc a poc va cicatritzant, i cada cop fa menys mal

I'm from Barcelona

| 17/08/2017 a les 23:27h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, reflexions, atemptat, visions

Foto: Joan Sorolla


Em desperten de la migdiada les notícies del terror a Barcelona, a tocar de casa. Les xarxes ja en van plenes, hi ha de tot: por, planys, informacions contrastades i sense contrastar, mostres de condol, missatges oficials reclamant calma i ajuda, recomanacions dels mossos ignorades perquè un amic d'un amic m'ha dit (sempre hi ha un amic d'un amic), vergonyosos afanys de protagonisme i merda (sempre hi ha merda).

Em sorprèn la fredor estranya amb què rebo la notícia; m'impacta, esclar, però és un impacte fred que fa més mal al cos que a l'ànima, com si l'ànima ja l'estigués esperant, el cop, des de fa temps, i s'hagués anat preparant. Em sorprèn, però, que pugui estar preparat per entomar un cop així. I m'espanta. 

Ahir a la nit, davant d'un petit desastre que ara resulta ridícul –i que probablement aleshores ja ho era– em deia, precisament i paradoxal, que feia encara més mal perquè ja es veia venir des de feia anys, i no havíem fet res per evitar-ho. Aquí deu estar la diferència, em dic ara, contra aquest terror no s'hi por fer res; o, més ben dit, ja es fa tot el que es pot però el terror sempre troba l'escletxa per on escolar-se com un llot viscós i repugnant. Quan un camió o una furgoneta es poden convertir en armes mortals, és molt difícil fer-hi més. 

És això, em repeteixo, el meu fatalisme que no descansa mai i treu el seu cap fosc d'ocellot de mal averany, fidel, després de cada catàstrofe. 

Però hi ha alguna cosa més. Hi ha una crosta. I si hi ha una crosta és que abans hi va haver una ferida. I sí, no em costa gaire trobar-la, una ferida oberta fa anys. Perquè els morts de Barcelona ja s'havien mort abans a Niça, a Berlín, a Estocolm, a París, a Londres, a Madrid, a Nova York. I m'entren a casa cada nit, travessant la pantalla del televisor, des de Síria, Sierra Leone, des de les aigües del Mediterrani o des d'un hospital infantil de l'Índia. I la ferida mai no es tanca del tot, però a poc a poc va cicatritzant, i cada cop fa menys mal. És trist. És una merda. 

La meva filla de 15 anys s'acaba de despertar de la migdiada i, amb poques paraules –no calen gaires detalls per relatar el terror–, li explico el que ha passat. Es queda parada i comença a plorar. És un plor serè però fons, indeturable. Sa mare l'abraça i jo me la miro, commogut, i envejo aquell plor.
 

COMENTARIS

Has descrit els meus sentiments
Anònim, 18/08/2017 a les 10:26
+22
-0
Gracies, em sentía extranya i no sabia perquè, llegir el teu texto m'ha servir per adonar-me de la meva costra
reconfortant
carles font, 18/08/2017 a les 12:37
+5
-0
gracies per ajudar-me a entendre'm
Identificada
Anònim, 18/08/2017 a les 13:58
+1
-0
M'he sentit identificada amb les teves sensacions. Tenia por pq em sentia inhumana, però és k tb ho esperava....I desgraciadament, el meu presentiment s'ha fet realitat.
Som un
Ágnes Biró, 18/08/2017 a les 15:56
+1
-0
Moltes gracies per les paraules exactes, precises, justes... ja no em sento tan estranya
sensacions compartides
Anònim, 18/08/2017 a les 18:21
+0
-0
Merci per expressar allò que alguns compartim i no sabem molt bé com ens ho podem explicar a nosaltres mateixos i a els altres.És una llàstima que l ànima s acostumi.
T'envejo
Fran Criado, 18/08/2017 a les 18:54
+2
-0
Envejo el plor de la teva filla i la teva capacitat per tornar a obrir-nos la ferida. Gràcies.
aixó mateix
Anònim, 18/08/2017 a les 20:40
+0
-0
Qué bé has explicat el que em passa, sols que a mí, com a la teva filla, m'ha sortit el plor.
No per esperat...
Àngel Miguel, 18/08/2017 a les 22:08
+0
-0
Aquesta és la sensació que vaig tenir quan em van avisar de l'atemptat . Ho has sabut explicar molt bé.
Sense paraules
Montse A., 18/08/2017 a les 22:11
+1
-1
No hi han paraules de consol per tots els que han perdut algú proper, res tornarà a ser igual, prou injusta que es la vida per ella mateixa que no cal afegir-n'hi mes!
perquè han de rebre els que no tenen cap culpa?
No entenc quins interessos hi poden haver pel mig per tal que algú amb un mínims de sentiments pugui actuar d'aquesta forma.
Ni fet a mida
Anònim, 19/08/2017 a les 00:17
+1
-0
M'he sentit tristament identificada en cada paraula escrita. Gràcies per donar veu als meus sentiments.
impossible
Anònim, 19/08/2017 a les 00:53
+0
-0
Jo em sentia així fins a aquesta tarda, quan m'he assabentat que el noi que van matar al ford focus blanc era un company d'aquella epoca tan feliç que ès l'escola. Ara mateix no sé com em sento...sol puc apretar les dents...
Pero sigue sin estar bien...
Anònim, 19/08/2017 a les 01:53
+0
-0
No creo que el hecho de saber que no somos los únicos deshumanizados nos deba hacer sentir mejor, o peor aún, nos deba hacer creer que es algo normal. No es normal. No está bien. Si no habeis sentido dolor alguno por el atentado, abrazad almenos esa sensación de culpa por no haberlo sentido. Haced vuestra esa culpa. Sufridla y dejad que os desvele alguna noche. Solo faltaría que conscientes de nuestra deshumanización tratemos de relativizarla. Entonces sí, estará todo perdido.
diverses agressions
Cap por, 19/08/2017 a les 09:32
+0
-0
Tots suposàvem que podia passar. No obstant l'estat restringia Mossos i ens aillava del pacte antiterrorista . ARA a mitjants unionistes els sap greu l'eficaç i exemplar acció dels mossos.
Però tampoc tenim por d'aquestes agressions.
plorar
Anònim, 19/08/2017 a les 10:53
+1
-0
He plorat en soletat. No consola però em sento persona.
Barna y Cambrils
Ramón Tenerifa, 19/08/2017 a les 11:03
+1
-0
No es troven paraules apropiades per entendre aquesta boeigeria. Al final mires y penses. Algún día sacabara?
L'anima
Tieta, 20/08/2017 a les 16:35
+0
-0
Em sap greu reconeixer que ja ens hem acostumat a aquests actes de terror. Pero t'haig de dir que dijous la meva anima va plorar i segueix fent-ho per les persones que sense saber-ho van trobar la mort.
el dolor de todos
Anònim, 21/08/2017 a les 03:53
+0
-0
Me hubiera gustado entender todas esas palabras de dolor.
Todos de todas las nacionalidades y credos estamos afectados.
Lastima los que no comprendemos el catalan2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat