Tast editorial

Noranta anys són massa

Puc dir, com el poeta, “confesso que els he viscuts” i, a més, sense planificar-los

| 07/10/2018 a les 13:19h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Teresa Pàmies, tast editorial
L'escriptora Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d'octubre de 1919 i va morir a Granada el 13 de març del 2012. La recordem amb un article que va escriure l'octubre del 2009.
 

Foto: Raul

 
La majoria dels amics, coneguts, familiars i veïns que m’han felicitat en ocasió dels noranta anys, que vaig complir a començaments d’aquest mes, han fet servir el tòpic d'«Enhorabona! Que en facis 90 més!» Interpreto perfectament els sentiments que dicten aquesta fórmula i els ho agraeixo, però no m’agrada. No m’agrada perquè, automàticament, et clava uns quants anys més dels que has pogut suportar. En el meu cas no és tan greu, perquè, tot i que noranta són massa anys, puc dir, com el poeta, “confesso que els he viscuts” i, a més, sense planificar-los (prou s’encarreguen els altres de planificar-te).
 
Així dialogàrem amb un company de residència, compartint records i discrepant, car ell considera que un any guanyat és vida guanyada, a condició que sigui la vida que has escollit o la que pots suportar. Aquí entràrem en el delicat tema de l’eutanàsia, una de les obsessions que abunden als centres geriàtrics i a les sales d’espera dels serveis de salut i d’assistència. El temor de molts dels que s’hi troben, en aquests serveis, és que els tornin a casa quan no hi ha ningú que els pugui atendre. Per això, en segons quines circumstàncies, és una fal·làcia exclamar-se: “Com a casa, enlloc!”.

La meva experiència, tan vàlida com la de qualsevol altre, és que a casa no sempre es donen les condicions, no sols econòmiques, sinó de disponibilitat i de salut que requereixen tenir cura dels teus parents. I això ho sabem els que som dependents i també ho saben els que s’han de fer càrrec de nosaltres, afegint problemes i angúnies als que ja tenen. I aquesta és una qüestió que, per desgràcia, no resol una llei de dependència, sobretot si, a més a més, no es compleix. Aquests són els temes de conversa que compartim els de la meva quinta a la residència.

Però, agraint-los els bons desitjos i els afectes que transmeten, desitjar-te noranta anys més potser és fer-ne un gra massa. A més, no sabria què fer-ne, de noranta anys extres. I, tanmateix, als col·legues de la residència els desitjo que compleixin els noranta si encara no ho han fet.
 

L'escriptora Teresa Pàmies en una imatge del 2001 Foto: ACN

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres
Imatge il·lustrativa
Veiem el vídeo sobre una mare primerenca que va ser rebutjat en l'emissió dels premis