I ens abocarem, potser, a paraules ja escrites

Ha caigut un avió i la primavera s'ha fet de nit. Però esclataran els brots del pati de la casa nova

| 25/03/2015 a les 14:06h
Especial: Rebedor
Arxivat a: Rebedor

Foto: Horia Varlan


Tractem de posar paraules al dolor i no ens en sortim: les paraules no surten. Encara no. D'aquí a uns dies potser trobarem la manera de consolar els qui han perdut persones estimades. Ara, ni això. Ara la tristesa ens amara i el gest exacte se'ns encalla a la gola, a la punta dels dits. Ara només podem dir que no sabem què dir.

Quan els morts passen a tenir noms i cognoms, quan en coneixes els marits, les dones, els fills, ens engoleix el mateix silenci que se'ls ha endut per sempre. Tot ens sembla absurd i inútil i inoportú. Demà passat, o l'altre, la vida començarà a empènyer de nou. Però encara no.

Fa un any, aquest magazín literari naixia, i la Marta –que en formava part des del minut menys zero– va trobar el gest exacte: em va enviar un ram de flors a casa, amb una nota preciosa: "Catorze es farà molt gran. Gràcies per obrir-me una finestra al món". Avui a ella se li ha tancat una finestra de cop i les flors fan olor de mai més.

La Marta em diu que no pot dormir ni pensar. Els seus fills dormen. Ha caigut un avió i la primavera s'ha fet de nit. Però esclataran els brots del pati de la casa nova. Els nens tornaran a riure. Conviuran l'amor i l'enyor i aquest dolor impossible.

I ens abocarem, potser, a paraules ja escrites.

 
És amarg aquest no acabar
de comprendre
i, immòbil davant d'aquells que estimes,
no saber què dir.
 
Hi ha clares referències a la mort
en cada acte, en el fluctuar
indefugible dels anys
 
I és quan no hi són
que ens hi reconeixem.
 
(Montserrat Abelló)

COMENTARIS

Endavant
Helena Dalmau, 25/03/2015 a les 19:53
+0
-0
Ànim Marta, el sol tornarà a sortir.

"No tornaràs mai més,però perdures
En les coses i en mi de tal manera
Que em costa imaginar-te absent per sempre."

Miquel Martí i Pol

Una abraçada per tu,per l'Ignasi i l'Oriol.

Helena.
Mentre hi ha pampallugues
Anna Montmany, 26/03/2015 a les 23:58
+0
-0
Consternada pels esdeveniments succeïts, mai hagués imaginat que pogués passar una tragèdia d'aquestes descomunals dimesions a algú tant proper.

Ha estat una notícia punyent, colpidora, que ensorra tot castell enlairat; però que no privarà d'aixecar-ne de nous, amb uns ciments més sòlids i esperançadors que aportaran la llum que ara manca.

Un petó molt gran per tu Marta i per tots els que t'envolten.

Anna

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix activitats per a infants durant la Setmana Santa
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal