La llibreta

Mentre ens fem grans

I malgrat tot, la pel·lícula –tan sensorial, tan de postal– parla de mi

| 03/02/2018 a les 12:56h
Especial: La llibreta
Arxivat a: La butaca, La llibreta, cinema

Foto: Sony Pictures Classics



–Què feu per aquí?
–Esperar que l'estiu s'acabi.
–I què feu a l'hivern? Esperar que l'estiu arribi?
 
La cinta fa pocs minuts que roda i ja ens ha regalat una descripció de la vida. Que els hereus de John Lennon em perdonin: la vida no és allò que passa mentre fem plans, la vida és allò que passa mentre esperem que els plans es compleixin. Però deixar que passi la vida sense treure'n el màxim partit no sembla un pla gaire encertat. Res no tornarà: ni aquell estiu, ni aquest febrer. Ni aquell desig, ni aquest moment.
 
Quan surts de veure Call me by your name, el cinquè llargmetratge de Luca Guadagnino, tens la sensació que ha passat un estiu sencer. En càmera lenta, com els d'abans. I que se t'han remogut coses. Les meves vacances estiuenques eren bastant més prosaiques, la gent de classe alta només la conec de les novel·les, no domino tants idiomes ni de bon tros, diria que no he viscut mai un amor així, he hagut d'arribar als 48 anys per decidir que volia aprendre a tocar el piano. I malgrat tot, la pel·lícula –tan sensorial, tan de postal– parla de mi. Del que vaig ser, del que ja no soc. De l'adolescent que era jo als anys vuitanta, dels banyadors que jo també he estès a les aixetes del lavabo.
 
Parlar o morir. Callar o viure. Si sabessis el poc que sé de les coses que importen, diu l'Elio. M'estàs dient el que penso que estàs dient?, pregunta l'Oliver. I aquí la passió, finalment, esclata. Sota la complicitat dels pares de l'Elio, tan perfectes com només ho poden ser uns pares de pel·lícula. Amb el temps en contra: l'estiu italià comença a anar de baixa i la tardor ja ha demanat tanda.
 
La tristesa té un punt bonic: és el dolor contra l'oblit. Hi ha dolor perquè hi ha hagut amor, i de vegades el dolor és l'únic que tenim. El dolor del record. Tot això ho comença a entendre l'Elio mentre es fa gran –mentre ens fem grans– a la vora del foc.
 

COMENTARIS

El llibre
Carme11, 04/02/2018 a les 10:16
+7
-3
El llibre, calma una mica aquesta necessitat de més, q queda quan acabes de veure la pel·lícula. És preciós, també. I allarga en el temps.
Increïble
Marina Prim, 04/02/2018 a les 20:56
+3
-0
Em surt l'amor per tots els porus i forats.
Preciosa
Raquel Torres, 07/02/2018 a les 14:22
+1
-0
L'acabo de veure, seguint la teva recomanació, i m'ha agradat molt. Moltes gràcies, Eva! ¡Nos vemos!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
«El pequeño poni» mostra a la Sala Flyhard l'infern de l'assetjament escolar
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers