Tast editorial

Roser Capdevila, la nena que volia dibuixar

14 dibuixos que viatgen a la infantesa de la mare de «Les tres bessones»

Roser Capdevila: «Ja no puc dibuixar perquè no hi veig»

| 24/08/2018 a les 10:27h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Passadís, tast editorial
Imatge il·lustrativa
"Van ser els anys en què vaig superar un càncer i un accident greu. La mort de la meva mare i de les meves germanes em van remoure per dins i va fer emergir els records familiars més íntims. Recordo les ganes d'escapar de l'autoritat del pare i d'allunyar-me del nostre petit món d'Horta". Al llibre de memòries il·lustrades La nena que volia dibuixar (Angle Editorial), Roser Capdevila ens obre el pany de la seva infantesa: un món marcat per la postguerra, pel poder de l'Església i pels intents insistents d'adoctrinament. Un món on, malgrat tot això, ella hi va poder crear el seu.

"Era un dimecres fred de gener i que al cor de l'Eixample no hi havia ni llum ni aigua. El meu pare estava amagat, per no haver d'anar al front i va sortir del seu amagatall per buscar una llevadora. El dia 23 de gener del 1939 queien les últimes bombes sobre Barcelona i jo vaig sortir com un petardo. La llevadora era de família de flequers i la meva mare va agrair-li que l'obsequiés amb un pa calentó". 

El seu oncle Manel, que era capellà, la va batejar amb el nom de Roser, al cap de quatre dies el funcionari del registre civil el va canviar per Rosario. "Formo part de la generació de postguerra. Vam créixer menjant pa negre de racionament, arròs ple de pedretes que havíem de triar, patates que un cop bullides es desfeien, xocolata de garrofa amb sorra... Els recursos eren molt minsos, però de no res en fèiem molt. Jo era una nena feliç!"
 
 
1.
 

2.


3.
 
4.
 
5.
 
6.
 
7.
 
8.
 
9.

10.
 

11.
 
12.
 

13.
 
14.

 


 La nena que volia dibuixar

 
 © Roser Capdevila
 © Angle Editorial, 2018

COMENTARIS

Terrassa 1954
ASM, 28/02/2018 a les 17:05
+5
-0
Encara sóc més jove comparteixo molts d'aquests records. L'adoctrinament per ser bons espanyols va durar massa temps.
Records d'infantesa
JepMaria, 01/03/2018 a les 11:50
+3
-0
Jo també vaig viure a Horta la meva infantesa i joventut, quants records em porten els dibuixos de la Roser,
GRÀCIES ROSER, moltes GRÀCIES
Josep Maria

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
Curtmetratge animat sobre els monstres que fem néixer per culpa de l'enveja
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra les diferents perspectives d'una mateixa realitat
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»