Tast editorial

Roser Capdevila, la nena que volia dibuixar

14 dibuixos que viatgen a la infantesa de la mare de «Les tres bessones»

Roser Capdevila: «Ja no puc dibuixar perquè no hi veig»

| 24/08/2018 a les 10:27h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Passadís, tast editorial
Imatge il·lustrativa
"Van ser els anys en què vaig superar un càncer i un accident greu. La mort de la meva mare i de les meves germanes em van remoure per dins i va fer emergir els records familiars més íntims. Recordo les ganes d'escapar de l'autoritat del pare i d'allunyar-me del nostre petit món d'Horta". Al llibre de memòries il·lustrades La nena que volia dibuixar (Angle Editorial), Roser Capdevila ens obre el pany de la seva infantesa: un món marcat per la postguerra, pel poder de l'Església i pels intents insistents d'adoctrinament. Un món on, malgrat tot això, ella hi va poder crear el seu.

"Era un dimecres fred de gener i que al cor de l'Eixample no hi havia ni llum ni aigua. El meu pare estava amagat, per no haver d'anar al front i va sortir del seu amagatall per buscar una llevadora. El dia 23 de gener del 1939 queien les últimes bombes sobre Barcelona i jo vaig sortir com un petardo. La llevadora era de família de flequers i la meva mare va agrair-li que l'obsequiés amb un pa calentó". 

El seu oncle Manel, que era capellà, la va batejar amb el nom de Roser, al cap de quatre dies el funcionari del registre civil el va canviar per Rosario. "Formo part de la generació de postguerra. Vam créixer menjant pa negre de racionament, arròs ple de pedretes que havíem de triar, patates que un cop bullides es desfeien, xocolata de garrofa amb sorra... Els recursos eren molt minsos, però de no res en fèiem molt. Jo era una nena feliç!"
 
 
1.
 

2.


3.
 
4.
 
5.
 
6.
 
7.
 
8.
 
9.

10.
 

11.
 
12.
 

13.
 
14.

 


 La nena que volia dibuixar

 
 © Roser Capdevila
 © Angle Editorial, 2018

COMENTARIS

Terrassa 1954
ASM, 28/02/2018 a les 17:05
+5
-0
Encara sóc més jove comparteixo molts d'aquests records. L'adoctrinament per ser bons espanyols va durar massa temps.
Records d'infantesa
JepMaria, 01/03/2018 a les 11:50
+3
-0
Jo també vaig viure a Horta la meva infantesa i joventut, quants records em porten els dibuixos de la Roser,
GRÀCIES ROSER, moltes GRÀCIES
Josep Maria

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Josep Irla proposa un cinefòrum sobre la lluita pels drets de les dones
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar ens consciencia sobre el patiment innecessari que viuen molts gossos
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de Rita Pierson, que diu que «l’ensenyança i l’aprenentatge han de portar alegries»
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga