Educació

L'obsessió per l'anglès

La Fundació Jaume Bofill pregunta a pares i mestres què opinen sobre l'educació

Volem fills motivats, i no enciclopèdies

| 09/05/2018 a les 17:50h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, Edubaròmetre, Educació, Jaume Bofill

Foto: Arne Halvorsen



"Els tutors coneixen prou bé els nostres fills?" Bé, depèn de com t'ho miris. "Si el teu fill tingués un problema, el mestre sabria ajudar-lo?" Si el pogués conèixer a fons, segurament sí. "Què necessita l'escola per treure tot el potencial del teu fill?" Saber-lo escoltar. "La controvèrsia política i social dels darrers mesos a Catalunya s'ha de treballar educativament a l'aula?" I tant, si a l'escola no podem parlar de tot, ja podem plegar. "Si disposessis d'1.200 milions d'euros per educació, en què els invertiries?" Uf! Vaig responent l'enquesta de l'Edubaròmetre, amb què la Fundació Jaume Bofill anima pares, mares i mestres a prendre el pols de l'educació (la podeu respondre aquí, només són 5 minuts i us farà reflexionar molt) fins que topo amb aquesta pregunta: "L'escola ha de garantir que l'alumnat domini anglès?" 

Davant del teclat, em responc sí sí i tant. Però de cop em ve la imatge de la meva germana petita d'onze anys. El comença a parlar bé, mentre que jo, a la seva edat, tenia el famós Workbook, emparellat amb el Student's Book, amb què ens ensenyaven els colors, l'I'm, you are, she/he is, i intentàvem omplir el buits de lletres de cançons que a mi em sonaven a xino, que aleshores era més o menys el mateix que a anglès. I mira, tant de bo que ens haguessin exigit el mateix nivell que ara tenen els nens i nenes que pugen.

Però hi ha una cosa que grinyola: veig escoles i pares obsessionats amb l'anglès perquè si-no-el-domines-el-dia-de-demà-no-trobaràs-feina o no-seràs-ningú, veig amics meus empaitant títols (i gastant-se uns diners que no tothom té) perquè és l'únic que els falta per tenir la carrera. A mi mateixa, quan treballava de mestra, em van demanar que expliqués contes a nadons de tres mesos (tres mesos!), i quan els tenia just al davant, tan fràgils, mirant-ho tot menys a mi, pensava: cal? És aquí on han de ser ara? Que sí, que de petits és quan ho absorbeixen tot, però sembla ben bé que naixem amb la sensació d'estar perdent trens.

Amb això no vull dir que no s'hagi d'aprendre, i tant que sí. Gràcies a aquesta llengua (que més que amb llibres l'he après anant a Irlanda i fent-me entendre com fos) he conegut gent fantàstica i he pogut voltar pel món. Però em pregunto si abans d'aprendre amb tanta devoció una nova llengua, no hauríem d'ensenyar els nens a saber comunicar-se millor. O si ho podríem fer alhora. Perquè jo mateixa he vist com la meva germana canta en anglès amb un accent més de Dublín que del Vendrell, però quan plora, quan està enrabiada, quan té aquell nus a dins, és gairebé impossible que m'expliqui què li passa. De fet, moltes vegades no ho aconsegueixo. A peces que hem fet a Catorze –com aquesta: Aquest any nou desitjo–, hem vist les motxilles immenses i asfixiants que carreguen molts nens, que sovint són invisibles als ulls dels altres. I vet aquí el perill: que mentre ens encaparrem a conjugar perfectament els verbs irregulars, ens oblidem de la utilitat de la llengua: parlar, escoltar, compartir les nostres alegries i tristeses. 

Les llengües, igual que les matemàtiques, la geografia i tot el que entra a classe, haurien d'estar al servei d'una sola cosa: la vida. I potser l'educació hauria de ser més humana que tècnica. Tornem a la pregunta: "L'escola ha de garantir que l'alumnat domini l'anglès?" I respondria: sí, amb la condició que això els serveixi perquè quan ho necessitin puguin dir I don't wan't to talk about it o I need you


L'enllaç de l'enquesta.

COMENTARIS

Tenir por a ser mal p/mare...
Azalea, 12/05/2018 a les 10:26
+0
-0
Molt d'acord.
A mi em venen amigues demanant-me q als seus fills (menors de 3 anys i tot) els parli en anglès i els dic que és més important que aprenguin a jugar, a riure i a aborrir-se.
Una m'ho va resumir amb un "es q vull per ell el que no he tingut per mi" I jo li vaig preguntar "que recordes de classe? El temari o la relació amb els companys i els mestres?"
"Doncs regala-li aquestes experiències o no sabràs de qué ni amb quin idioma parlar als teus fills" Ho repeteixo com a mantra.
La veritat es que ara no va amb aquesta dèria de "si no li faig aprendre de tot sóc mala mare". La qüestió es que en gaudeixin i no importa tant en quina llengua.
I la resposta correcta és NO
Joan EM, 12/05/2018 a les 12:01
+0
-1
Aquesta falsa necessitat de saber anglès en un país de parla no anglofon com el nostre és una aberració imposada per imperis i elits.
L'anglès, el francès o el castellà són llengües estrangeres, igual que l'urdú, el xinès o el grec. Per què hem d'obligar un jove parlant d'amazic a aprendre l'anglès quan li agradaria conèixer més a la seva a l'escola, o aprendre'n una altra?

És important que s'ensenyin llengües estrangeres a l'escola (sí, volem ciutadans bilingües o més), però hem de defugir dels qui ens volen dominar per mitjà de la seva llengua, inspirats per la creença que la seva cultura és superior i la resta prescindible. D'aquí es deriven les altres dèries que es comenten a l'article.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
Curtmetratge animat sobre els monstres que fem néixer per culpa de l'enveja
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra les diferents perspectives d'una mateixa realitat
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»