Educació

La feina dels bons directors d'escola

14 reflexions de Beatriz Pont sobre el paper de les persones que estan al capdavant dels centres

| 10/05/2018 a les 18:17h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, educació
Quan pensem en un director d'escola sovint ens ve la imatge d'una persona tancada en un despatx, a qui de tant en tant se li envien els alumnes més conflictius. Beatriz Pont assegura que cal canviar la mirada amb què ens hi adrecem i l'encàrrec que sovint exerceixen, i sobretot no permetre que dins d'una escola hi visquin tantes jerarquies aïllades i desconnectades.

Ella és una especialista en lideratge escolar, forma part de l’equip d’investigadors i analistes de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) des del 1999. Ha participat a la Revolució educativa d'Educaixa fent la xerrada El lideratge dels equips directius. Destaquem 14 reflexions de la conversa que hi hem mantingut. 

Foto: woodleywonderworks



1. El director no pot estar aïllat, ha de formar part de l'equip. Abans era el responsable que vigilava que tot passés com havia de passar. Era una autoritat educativa però no s'implicava en la pedagogia.

2. Un director d'empresa ha de fer que la seva empresa tingui bons resultats. En una escola, la feina és que els nens aprenguin. S'ha de passar de la idea de direcció a la de lideratge escolar: passes de ser un director més administratiu i autoritari a tenir més autonomia per definir els objectius del centre.

3. Vetllar pels bons resultats no és només responsabilitat dels mestres, també ho és del director. 

4. No es tracta de manar per manar, sinó de saber dirigir pel darrere. Té una feina molt important: primer, veure bé com va l'escola, els nens, els resultats. I quan fallen, detectar què passa i aportar solucions. I això vol dir que els directors han d'entrar a classe. Només un 25% dels directors entra a classe, i això hauria de canviar.  

5. No només el director ha d'entrar a les classes, els altres mestres, també. A Japó hi ha Lessons study, en què un mestre fa la classe i mentrestant un altre mestre està amb ell mirant-s'ho. Un cop acaben parlen i potser li dirà mira, això ho has fet bé, això altre ho podries fer així. És un procés natural de millora, d'acceptar que tots treballem per al mateix, els nens, cosa que sovint s'oblida. Ja no s'hi val allò de: "Jo soc el mestre, jo sé què faig a la meva classe i no vull que ningú em digui res". 

6. Els mestres que estan més contents són els que treballen en equip, i no pas els que van al seu aire. Si un dia no em va bé, puc demanar ajuda als meus companys: "Mira, amb aquesta classe he tingut problemes". Ho parles sense por a la crítica, perquè no es tracta que t'assenyalin sinó que tots remem cap al mateix port.

7. He visitat un parell d'escoles a Anglaterra que tenien les dades de tots els nens. Veien que tal nen anava bé en totes les assignatures menys en una. Feien equips per veure què li passava: té un problema amb la mestra? El tema que treballen no li agrada? I el director també hi era. Feien equips de treball d'intervenció. Els mestres són doctors, però se'ls considera com a infermers.

8. Que el director conegui tots els alumnes és un detall important.

9. Els directors fixen una visió per a l'escola i l'han de dur a terme: "Vull que tinguin els bons resultats". D'acord, però has d'estar allà, amb ells, per aconseguir-ho. No pots estar tancat tot el dia al despatx, ni centrant-te només en els papers, sinó en les persones. I si cal, s'ha de donar formació als mestres. 

10. Un dels perills de les escoles i instituts és la dispersió: cada mestre fa la seva feina i se'n va. Cal pensar en l'escola com una entitat pròpia de millora educativa i no com un pàrquing de classes separades.

11. Els nens van a l'escola un cop a la vida. Si al teu fill li toca un mal mestre, aquesta serà l'única oportunitat que en aquell moment tindrà. El director ha de procurar que l'equip dels mestres estiguin contents i a gust a l'escola, i que ho donin tot. Si hi ha mals mestres només que els facis treballar en equip ja no es podran amagar. Quan obres les portes de les classes i comences a treballar en grups la millora és per a tots.

12. Ara, el meu fill vol aprendre programació, va a internet pel seu compte i n'aprèn. Per tant, ens toca ajudar els nens i les nenes perquè siguin responsables de la seva educació. Ja no existeix la feina per tota la vida i ens toca aprendre constantment. 

13. El coneixement ja està a Google, ara l'objectiu de l'educació és ensenyar als nens a trobar-lo i triar-lo. Si troben tota la informació al mòbil, l'escola els ha d'oferir alguna cosa més. 

14. Tant si ets director com mestre, l'autoritat no s'imposa, te la guanyes fent una bona feina.


COMENTARIS

Directors insegurs
Joaquim Bargalló, 16/05/2018 a les 01:25
+5
-3
Directors que s'envolten de llepaculs. Llepaculs que no saben treballar sense petits pivilegis.
El text, però, és molt útil! Sort a tothom.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El MACBA ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El MACBA ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre com ens convertim en els nostres pitjors enemics
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»