Etiqueta: El dia que

Cristina Losantos

La tieta

I el gos gegant de baix tenia noranta anys humans però encara no s'havia mort

Ho hauria pogut endevinar

Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres

Pànic

Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria

La primera paraula

Ella no ho recorda, però és l'única sospitosa d'aquesta història

L’amiga Trudy

Ho enyoro tot i ho enyoro molt i ho enyoro tant

Em plouen les mans

A viure amb dues fonts al final dels braços ja m'hi he acostumat

De prova en prova

Fins i tot em van mirar els cromosomes per descartar que en realitat fos un home

El futur serà enyor

Que potser camines i parles i nedes i fins i tot de tant en tant somrius

I no goso dir-t’ho

Em va inundar de sobte i de dalt a baix una alegria insospitada

La gàbia dels lleons

En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga