Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
L’estiu de cop
Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l'amor que no
8 de juny
Ets la que escolta, la que hi és, la que sempre
Il·lusions d’harmonia
En un lloc lluny del mapa, una por que no gosa dir-se: potser els fils s'acaben i ens acabem nosaltres
Torna a ser dimecres
Em diuen reclou-te i em surt mirar enfora, em diuen distància i compto abraçades
És amb les mans
Sou dues mans que es busquen, i això és tot i això és prou
Maldito baile de muertos
Soc corda aferrada al parèntesi per la nàusea de mirar més enllà
M’ho enduré tot cap a casa
O puc engrapar l'enyor per la solapa i mirar-me'l com si el volgués radiografiar
Tres minuts
Soc cançó vella que torna a plorar, fera tendra que reneix a cent per hora
Mala lletra
Cada cop que enceto llibreta és un tornar a començar, un fer net i a veure què