Poema

M'acabo alçant

Deixo enrere nits de pànic i terror

| 27/05/2018 a les 05:55h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, M'acabo alçant, Maya Angelou, poesia

Foto: www.mayaangelou.com

 

Em podeu degradar en la història
amb mentides inquietants.
Tractar-me com si fos escòria.
Però jo, com la pols, m’acabo alçant.
 
Que sigui descarada us molesta?
Per què emmudiu de tristor?
Perquè faig com si brollés petroli
del bell mig del menjador.
 
Com les llunes i els sols,     
amb la certesa del mar,
com l’esperança que sura,
jo sempre m’acabo alçant.
 
Em volíeu veure enfonsada?
Amb el ulls baixos, plorant?
Les espatlles arronsades,
llançant crits desesperats?
 
La meva arrogància us ofèn?
Per què us costa tant de pair?
Perquè ric com si tingués mines d’or
al fons de tot del jardí.
 
Em podeu mirar amb ulls de ràbia,
amb paraules, disparar a matar.
Menystenir-me, si cal trepitjar-me,
però jo, com l’aire, m’acabo alçant.
 
Per què us provoca sorpresa
que sigui una dona sensual?
Que balli com si entre les cames
només hi tingués diamants.
 
Dels caus de vergonya del passat.
Jo m’alço.
D’un dolor per sempre arrelat.
Jo m’alço.
Soc un oceà negre, ferotge i brillant.
Contra la marea m’hi trobareu lluitant.
 
Deixo enrere nits de pànic i terror.
Jo m’alço.
M’espera una albada de llum i claror.
Jo m’alço.
Dels ancestres porto càntics de pau.
Soc el somni i l’esperança de l’esclau.
Jo m’alço.
Jo m’alço.
Jo m’alço.
 
 
(traduït per Anna Pena)
 


Still I Rise
 
You may write me down in history
With your bitter, twisted lies,
You may trod me in the very dirt
But still, like dust, I'll rise.
 
Does my sassiness upset you?
Why are you beset with gloom?
’Cause I walk like I've got oil wells
Pumping in my living room.
 
Just like moons and like suns,
With the certainty of tides,
Just like hopes springing high,
Still I'll rise.
 
Did you want to see me broken?
Bowed head and lowered eyes?
Shoulders falling down like teardrops,
Weakened by my soulful cries?
 
Does my haughtiness offend you?
Don't you take it awful hard
’Cause I laugh like I've got gold mines
Diggin’ in my own backyard.
 
You may shoot me with your words,
You may cut me with your eyes,
You may kill me with your hatefulness,
But still, like air, I’ll rise.
 
Does my sexiness upset you?
Does it come as a surprise
That I dance like I've got diamonds
At the meeting of my thighs?
 
Out of the huts of history’s shame
I rise
Up from a past that’s rooted in pain
I rise
I'm a black ocean, leaping and wide,
Welling and swelling I bear in the tide.
 
Leaving behind nights of terror and fear
I rise
Into a daybreak that’s wondrously clear
I rise
Bringing the gifts that my ancestors gave,
I am the dream and the hope of the slave.
I rise
I rise
I rise.

COMENTARIS

Maya, sempre al nostre cor
Noemí, 27/05/2018 a les 23:27
+0
-0
Sempre m'emociono amb aquest poema. Una gran escriptora. Una persona extraordinària. Quina sort poder gaudir de tot el que va escriure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La «Fotofesta» proposa exposicions, conferències i sessions pràctiques
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Els artistes Marina Rubio i Zosen Bandido exposen a Montjuïc
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Fundació Victoria de los Ángeles promou una exposició sobre la cantant
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre-Museu Dalí acull una mostra de fotografies que Robert Whitaker va fer del pintor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actriu, que deia que «tenir fills tampoc no és la garantia de la felicitat»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions sobre la commoció inesperada que provoca la fi de la vida del progenitor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra la fragilitat derivada de la pèrdua de memòria
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un anunci de Veri ens convida a deixar de córrer per contemplar la bellesa del Pirineu