El dia que

L'amiga Trudy

Ho enyoro tot i ho enyoro molt i ho enyoro tant

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
Havíem empaquetat vint anys de vida (més quatre o cinc diccionaris) i havíem volat fins a Nova York, fent escala no recordo on. Teníem previst passar els primers dies, potser el primer mes, en una residència d'estudiants de Harlem. A la recepció de l'edifici ens esperava una dona amb cara d'aquí-mano-jo. Trudy Horton, es deia.
 
L'amiga Trudy ens va assegurar que no hi havia cap reserva al nostre nom. Li vam donar el fax amb la confirmació del tràmit. El va agafar, se'l va llegir i el va estripar allà mateix. "Ja no en teniu cap prova". L'estupefacció encara em dura.
 
Els diccionaris i nosaltres vam passar la primera nit d'exili voluntari en un alberg de mala mort, al centre de Manhattan. De matinada ens el van fer desallotjar per un incendi. Em va venir la regla i em vaig enfebrar, tot de cop. Nova York em va semblar la ciutat menys acollidora de l'univers.
 
No teníem altre remei que espavilar-nos i buscar pis amb urgència. En vam mirar uns quants, però ens demanaven una nòmina i érem freelance. Fins que va aparèixer la Lilly, una alemanya que només ens va preguntar si treballàvem. Li vam dir que sí, i tant, i ens va llogar l'apartament del carrer Seixanta que ens faria de casa durant dos anys.
 
Ho enyoro tot, d'aquells dos anys. També la mala llet de la Trudy Horton i el fred polar del febrer i les anades a la laundry de la Segona avinguda i el ratolí atrapat en una trampa d'escarabats de la cuina. Ho enyoro tot i ho enyoro molt i ho enyoro tant. La meva Nova York: el piset on no he pogut entrar mai més, les llibreries, els bagels de canyella i panses, la vida viva.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Hallo Trudy
glòria olivella, 10/07/2018 a les 10:45
+0
-0
No sé si ens passa a totes (femení plural), però jo també enyoro tot-molt-tant un piset. El meu era a Gràcia amb una nevera on a sobre ràpid-ràpid hi podíem menjar drets abans d'anar al cinema Delícies.
No pots deixar d'enyorar les vivències de N.Y., Eva, però sí que hi pots afegir la vida viva d'aquí, de B. De fred polar, rien de rien.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya presenta la programació de la nova temporada